Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
accidentalitat
Transports
Índex dels accidents registrats en un indret en unes condicions determinades de clima o de trànsit.
A Espanya, el 2008, hi hagué 1 929 accidents mortals a la carretera, amb 2 181 víctimes mortals durant les 24 hores i 866 ferits greus, segons dades de la DGT En el quinquenni 2003-08, s’observà una marcada disminució del nombre d’accidents mortals 44% menys, de víctimes mortals 45,9% menys i de ferits greus 58,3% menys Així, d’onze morts diaris de mitjana el 2003 es passà a sis morts el 2008 A Catalunya, aquest mateix any, hi hagué 251 accidents mortals el 44,5% menys que el 2003 —452— amb 287 víctimes mortals el 43,9% menys que el 2003 —512—, segons dades de la DGT Pel que fa al tipus d’…
assassinat
Dret penal
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.
El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona…
aforament
Dret
Dret penal
Atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió Quan s’aplica als electes membres de cambres legislatives hom l’anomena immunitat parlamentària Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyola del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas dels membres…
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a Andalusia, on…
porto
Enologia
Denominació que hom aplica als vins, generalment negres, de les zones compreses entre els rius Douro i Corgo a Portugal.
Són d’un grau alcohòlic elevat 13-20°, puix que hom els afegeix destillat de vi o barreja de most i alcohol Són molt apreciats com a aperitiu
naturalització
Dret civil
Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal, atorgada de forma discrecional o subjecta a determinades regles i que sol prendre com a base la residència de l’estranger en el territori de l’estat.
El dret civil espanyol estableix dues menes de naturalització graciosa o discrecional és atorgada per reial decret i en circumstàncies excepcionals no requereix cap condició, llevat la d’ésser major d’edat o emancipat major de 14 anys assistit pel seu representant legal i per residència és atorgada pel ministre de justícia i necessita uns requisits de permanència en territori espanyol però, malgrat tot, no és absolutament reglamentada, car el ministre, tenint present l’interès social o l’ordre públic, és lliure de donar-la o de negar-la El temps normal de residència exigit és de deu anys…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del s XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona el…
torró
© Dreamstime
Pastisseria
Massa feta d’ametlles pelades (crues o torrades) i mel, eventualment amb clara d’ou, albúmina o gelatina.
Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel --que també se’n fa a Amer Gironès--, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torro de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró de gema amb…
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier, etc Els…
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina