Resultats de la cerca

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…

D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca , Joventut i Catalunya de…

Vida i obra Hom en conserva una sola cobla, Non trob qu’en re me reprenda , on alludeix el trobador Montan Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Intimista i tens en alguns poemes, testimonial i directe en d’altres Autor d’ Una bella història 1962, premi Salvat-Papasseit 1961, que el descobrí com a poeta, El noble joc 1972, Poemes 1973, Notes i comentaris 1975, premi V Andrés Estellés 1974, Cants jubilosos 1978 i Les Mirsines colònia de vacances 1983, el 1987 se’n publicà el recull Obra poètica 1959-1983 Posteriorment publicà El crepuscle encén estels 1992 L’any 2023 es publicà  Nihil obstat , un llibre de poemes escrit el 1965 que restà inèdit perquè la censura en prohibí la publicació Pel que fa a la seva tasca com a novellista i…

És doctor en filologia catalana 1986 i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears S’inicià com a poeta amb el volum Antologia 1978, gènere que continuà amb Aplec de distàncies 1981, premi Ciutat de Palma, L’hort de la lluna 1988 i  El temps llençat al pou 2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí També ha conreat la novella breu L’Infern de l’Illa , 2002 i la narrativa infantil Les aventures d’en Tres i mig , 1989  El fantasma del País del Vent , 1992 Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera 1982, L’…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1850 i feu d’advocat a Palma, on tingué una gran fama professional Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia en llengua castellana Hojas y flores , 1853 Ecos del septentrión , 1857 i en moltes composicions en català D’altra banda, fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del llenguatge arcaic, que usàen les seves…

De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb CarmeKarr i Víctor Català, i collaborà a Feminal i a “Mercurio” de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador—, publicà la interessant Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans—, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques

Fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Collaborà a “La Nostra Terra” i a “Almanac de les Lletres”, on publicà diversos relats Escriví el llibre Lluernes 1936, un recull de vuit contes propers al relat històric i carregats de principis moralitzadors i elements llegendaris També és autor d’una sèrie d’estudis d’història, entre el quals destaquen Els mesos i la història comentaris sobre la vida de Jaume I 1929, La creu i la mitja lluna 1234-1535 1935, Fra Anselm Turmeda en 1402 1936, Los municipios de…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

És autor dels poemaris Adam a l’ombra 1992, Potser el cor 1994, premi Bernat Vidal, Memòria del temps 1996, Biografia per a l’ús del vent 1996, premi Martí i Dot 1995 i el llibre de narracions Una varietat del mim 1998, premi Miquel Àngel Riera 1997 Ha traduït E de Andrade L’any 2007 va publicar —selecció i traducció— Los perfiles de Odiseo , antologia que recull setze autors de les illes nascuts després del 1967 Ha estat cofundador d’Edicions del Salobre