Resultats de la cerca

Fill del campió d’Espanya de ciclocròs 1941 Santiago Mostajo, competí durant la dècada de 1950 amb l’equip Faema-Guerra i guanyà el Trofeu Borràs 1953 i una etapa de la Volta a Catalunya 1957 Collaborà amb el seu pare en la gestió del velòdrom Mostajo al Camp del Guinardó de Barcelona, on s’installà una escola de ciclisme El 1978 es proclamà subcampió del món de veterans

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament…

Des de molt jove exercí el càrrec de mestre de capella a la catedral de Plasència Probablement estudià a Madrid amb Nicolas Dupont, en un motet del qual està basada la seva Missa ’Ego flos campi' Del 1601 al 1617 serví com a mestre de capella en el ric i influent convent dels carmelitans calçats a Madrid El 1617 fou nomenat mestre de capella a la catedral de Sevilla Santiago fou el primer compositor que portà castrats a aquesta ciutat andalusa El 1635 viatjà a Lisboa, on romangué durant cinc anys Compongué una gran quantitat de música sacra entre misses, motets, salms,…

Vida Estudià teoria, piano, clavicèmbal i musicologia a Londres, Amsterdam i Leipzig Més tard anà a Barcelona a estudiar clavicèmbal i clavicordi amb Joan Gibert i Camins i musicologia amb Higini Anglès 1930-36 El 1933 s’establí a Lisboa i el 1947 esdevingué professor al conservatori de la capital portuguesa i fou nomenat membre de l’Instituto Español de Musicología Efectuà gires per Europa i els Estats Units com a intèrpret i professor de clavicèmbal i clavicordi Era considerat un expert en la música hispànica per a teclat de tots els períodes, però especialment dels segles XVI-XVIII El 1965…

S'estén en una depressió tectònica, al peu dels contraforts orientals de la Sierra Maestra Important port comercial Segona ciutat del país, té interès per la proximitat de platges i parcs naturals Indústries alimentàries, químiques, tèxtils, de tabacs i foneries Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, creada el 1947 Fundada el 1514 per Diego de Velázquez, fou la capital de l’illa fins el 1538 Esdevingué ciutat el 1522, però les expedicions al continent i les lluites internes en provocaren la decadència, augmentada per la competència de l’Havana, els atacs dels pirates i dels…

Fou el màxim representant del corrent iconològic que fundaren a Alemanya Aby Warburg i Erwin Panofsky Fill d’una família de llauradors, estudià filosofia i lletres a Madrid, Granada i Sevilla, i s’especialitzà en història d’Amèrica sota la guia de Diego Angulo, americanista destacat i figura cabdal de la història de l’art de l’època Amb una beca del CSIC 1957, inicià els treballs de la seva tesi doctoral sobre l’arquitectura gòtica a la província de Burgos i al monestir de Las Huelgas Estudià també a Heidelberg amb Walter Paatz, que l’imbuí del mètode formalista El 1961 llegí finalment la…

En la classe optimist, guanyà diversos Campionats de Catalunya i es proclamà campió d’Espanya individual 2005 i per equips 2005, 2006, 2007 També guanyà el Meeting Internacional del Mediterrani 2006, 2007 i participà en diversos Campionats del Món i d’Europa En 420, assolí el Campionat d’Espanya per equips 2010 i participà en competicions internacionals

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEIEG Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Assolí la cinquena posició en el Campionat del Món en la categoria total olímpic 2002 Guanyà dues medalles de bronze en les categories d’arrencada i dos temps en els Jocs Mediterranis 2001 També participà en uns Campionats d’Europa en categoria total olímpic 2004 i en els campionats mundials 2003 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual conquerí cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1965, 1967, 1968, 1969, 1971 i quatre Lligues de primera divisió 1968, 1969, 1971, 1972 Participà en sis Champions europees de clubs 1965, 1967, 1968, 1969, 1971, 1972 En el període 1966-69 fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb què disputà els Campionats d’Europa 1966 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Uns quants anys més tard esdevingué directiu de la Federació Catalana de Natació FCN, en què ocupà els càrrecs de tresorer 1996 i de vicepresident 1997-2006 Té la…