Resultats de la cerca

És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del s IV, Segarra

Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que s’interrompé…

Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls…

És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al…

Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles

Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La denominació de…

Després d’un fracassat intent de fundació a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola 1325, la reina adquirí el mas Pedralbes i emprengué la construcció de l’església i el convent La comunitat era formada inicialment per 14 monges, i el 1327 s’hi installà la mateixa reina, ja vídua, i s’hi féu construir un petit palau, que ordenà destruir en el seu testament 1363, del qual recentment han aparegut vestigis a l’edifici del noviciat la reina hi residí fins a la seva mort 1364 i féu construir també la seva tomba entre el claustre i l’església El monestir adquirí gràcies a la seva protecció…

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental…

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…

La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…