Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
sicilià | siciliana
sicilià | siciliana
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.
Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’illa llur civilització i llurs costums
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
art sicilià
Art
Art desenvolupat a Sicília.
Bé que inserit dins l’art italià, per les seves característiques té una importància prou considerable per a ésser tractat d’una manera particular El Paleolític superior és ben representat a San Teodoro, a Trapani i a l’illa de Lavanzo, on han estat descobertes pintures rupestres d’estil francocantàbric també hi figuren l’Aurinyacià superior i mitjà, el Mesolític i el Neolític, sobretot a Stentinello, amb una cultura i una producció de ceràmica àmpliament difoses Poques són, en canvi, les restes conservades dels primitius sículs i sicans Un dels moments definitius per a l’art sicilià es…
vincenzi
Indústria tèxtil
Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que evita la deterioració dels cartons en cas de mal funcionament; necessita uns cartons menys voluminosos i és d’un manteniment més fàcil.
sícul | sícula
Història
Individu d’una antiga població que, vers el primer mil·lenni aC, ja s’havia establert en els territoris de la Sicília oriental.
A partir del s VIII aC els sículs hagueren de lluitar contra els grecs colonitzadors Hom creu que eren una població itàlica, d’origen ari, que s’establí a l’illa en el curs del segon millenni aC Hom els ha confosos sovint amb els sicans de la Sicília sud-occidental, que els eren anteriors
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que prengué, sobretot a partir de Martí el Jove (1402-1409) el pirral de plata de Sicília creat per Pere el Gran el 1283.
El carlí sicilià, anivellat inicialment amb el croat de Barcelona, perdé pes amb Joan II i fou substituït en temps de Ferran II pel tarí , a l’equivalència d’un tarí per dos carlins
siculonormand | siculonormanda
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Sicília i a la Itàlia meridional durant els s. XII i XIII, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes.
A la Campània predominen els elements musulmans voltes, arcs de ferradura, peraltats i entrecreuats, decoració exuberant, com és palès a les catedrals de Caserta Vecchia s XII-XIII i d’Amalfi 1266-68, claustre i a la casa Rufolo s XIII, Ravello Sota el domini normand l’arquitectura a Sicília aplegà esquemes de l’anomenat romànic normand planta basilical amb creuer molt remarcat i torres monumentals, formes de l’art bizantí cúpules sobre petxines, capitells, temes iconogràfics i ornamentació de mosaics i tècniques d’origen musulmà decoració de paviments, murs i voltes, de…
italoalbanès | italoalbanesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen albanès establert a la Itàlia meridional a partir de mitjan s. XV.
El capitost albanès Gjergj Kastriota, més conegut per Skanderbeg , pel seu pacte de vassallatge envers Alfons IV de Catalunya-Aragó, de qui rebia ajuda contra els turcs, donà suport militar al monarca català contra els Anjou a Calàbria Així s’iniciaren els establiments de colònies albaneses a la Itàlia meridional, sobretot conduïdes per l’albanès Demetri Reres Els seus fills, amb un altre contingent albanès, es traslladaren a Sicília, on crearen també colònies albaneses Seguiren posteriorment altres migracions d’albanesos que fugien del jou otomà, fins al darrer quart del s XVIII…
català
Història
Membre d’un partit de la noblesa siciliana, anomenat així per l’origen català o aragonès de la major part dels seus components.
Del 1348 al 1362, especialment, disputà el predomini polític a Sicília al partit llatí, que representava part de la noblesa indígena, progenovesa i proangevina Els Alagó o Alagona , els Peralta, els Montcada, els Vallguarnera foren els membres més destacats del partit, en el qual militaren també, en alguns moments, d’altres nobles d’origen sicilià, com els Rosso, els Spadafora, els Ventimiglia o els Sclafani Dominaven la zona meridional i oriental de l’illa Val di Noto, Siracusa i Catània Tingueren l’ajut del rei Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1349 els envià una flota per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina