Resultats de la cerca

Educat en l’ortodòxia jueva, estudià filosofia a les universitats de Marburg, Hamburg i Friburg, on fou deixeble de Husserl Posteriorment desenvolupà la seva carrera docent als EUA, sobretot a la Universitat de Chicago Hom pot distingir tres períodes en la producció de Strauss una primera etapa d’erudició, amb obres com Die Religionskritik Spinozas ‘La crítica de la religió a Spinoza’, 1930, en la qual, tanmateix, ja assenyala l’eix de la seva reflexió el diàleg entre raó i revelació En la segona etapa, marcada per l’estudi de Maimònides i l’aprofundiment de Spinoza, el…

Deixeble de FCBaur i de Schleiermacher, després de dos anys de docència de teologia a Tübingen fou obligat a abandonar aquesta tasca, que mai més no pogué reprendre, com a conseqüència de l’aparició de Das Leben Jesu kritisch bearbeitet ‘La vida de Jesús, estudiada críticament’, 1835, obra que suscità la més viva polèmica entorn d’ella girà la major part de la futura producció literària de l’autor i en què era exposada la interpretació de l’esquerra hegeliana sobre l’origen del cristianisme, entès com a invenció humana i encarnació de l’esperit de la humanitat en la figura de Jesús

Estudià a les facultats de Yale i Harvard Posteriorment exercí el càrrec de director de planificació política al departament d’estat del goven dels EUA És autor del llibre The End of History and the Last Man 1992, on proposa una revisió de la concepció fins ara usual de la filosofia de la història tot prosseguint el treball desenvolupat per autors com Leo Strauss, Allan Bloom o A Kojève

Estudià amb David Grane, Leo Strauss i Alexandre Kojève Fou professor a les universitats de Cornell, Yale, Toronto i Chicago Defensà la idea de fonamentar l’educació en la lectura dels “grans textos” i es féu famós amb la seva crítica conservadora del sistema d’ensenyament superior americà, exposat a The Closing of American Mind 1987 Dugué a terme importants traduccions de Plató i Rousseau La seva vida fou novellada per Saul Bellow a Ravelstein

Especialista en la Grècia clàssica, desenvolupà —influït per Claude Lévi-Strauss— diversos estudis sobre la mitologia grega des d’un punt de vista estructuralista Entre altres qüestions, analitzà la relació entre el pensament mític, el pensament racional i la democràcia El 1984 obtingué el títol de professor honorari del Collège de France Entre les seves obres cal esmentar Les origines de la pensée grecque 1962, Mythe et pensée chez les Grecs 1965 i L’individu, la mort, l’amour 1989

Estudià amb Leo Strauss , de qui rebé una gran influència, a la Universitat de Chicago, on es graduà el 1960, després d’haver combatut a la Segona Guerra Mundial Rebutjat per a la pràctica de l’advocacia pel fet d’ésser considerat simpatitzant del comunisme, després de guanyar-se la vida uns anys com a taxista, el 1971 inicià una carrera acadèmica centrada a la Loyola Chicago School of Law El seu àmbit d’estudi fou la filosofia política clàssica i moderna També feu importants reflexions sobre el dret constitucional americà, en el qual destacà per les seves interpretacions més…

Llicenciat el 1941 i doctorat el 1959 amb la tesi El tema de la nada en la filosofía contemporánea , fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967 a la Universitat de Barcelona, d’on fou degà el 1979 President de la Societat Catalana de Filosofia 1985-90, impulsà la revista Convivium 1958 i fou influït per Font i Puig, Ortega y Gasset i Merleau Ponty Considerat l’introductor a Catalunya del pensament de MHeidegger, CLévi-Strauss i MFoucault i de la psicologia de la forma, es dedicà sobretot a l’antropologia fenomenològica i a la psicologia…

Estudià a la Universitat de Chicago, on fou deixeble de Leo Strauss Professor de les universitats de Pennsilvània i Boston, on fou titular de la càtedra Borden Parker Browne, i president de la Metaphysical Society of America Les seves publicacions, traduïdes a diversos idiomes, entre els quals hi ha el català, comprenen un gran nombre d’articles i llibres de filosofia que han esdevingut obres de referència en l’àmbit de la fonamentació de la filosofia, especialment en estudis monogràfics sobre Plató, Nietzsche i Heidegger És autor de  Hermeneutics as Politics  1987,  The…

Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura…