Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cantonalisme
Política
Doctrina política que pretén l’organització de la societat en cantons federats, que substitueixin l’organització estatal ( federalisme
).
Fou especialment important a la península Ibèrica i a Suïssa, a la segona meitat del s XIX
president de la república
Política
El titular que en una república encarna la representació de l’estat.
Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències collegiades a…
neutralisme
Política
Fórmula de dret internacional segons la qual un país justifica la seva exclusió d’un conflicte o d’una tensió momentània i regula les obligacions consegüents.
Algunes nacions han basat llur política en un neutralisme total, com és el cas de Suïssa, però alguns tractats preveuen el terme de “neutralisme benvolent o parcial”, que permet certes intervencions limitades El sistema de blocs hegemònics imposat després de la Segona Guerra Mundial comportà un rellançament del neutralisme collectiu en una variant anomenada no-alineament Inicialment concebut pels països subdesenvolupats com un mitjà de desmarcar-se de la dependència dels EUA i de l’URSS, en la pràctica part dels seus membres com és el cas de Cuba foren actius integrants del bloc…
pangermanisme
Història
Política
Doctrina imperialista que, fonamentant-se en la necessitat de cercar mercats i sortides per a l’economia alemanya, pretenia d’unir en un gran imperi tots els pobles d’origen germànic.
El 1848 esclatà el conflicte social amb vista a la solució del problema unitari a Alemanya Vers la fi del segle el programa, que pretenia la unió de tots els germànics de l’imperi dels Habsburg, renasqué amb la creació de l' Alldeutscher Verband i de l' Alldeutsche Vereinigung contra les minories de llengua no germànica L’imperi, a més d’Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica, el Flandes francès, Alsàcia, Lorena, el Franc Comtat, Suïssa, els Balcans i Polònia, havia de comprendre altres pobles d’origen germànic Anglaterra, Escandinàvia, Hongria i Rússia occidental Ajudat per les…
europeisme
Política
Corrent ideològic del segle XX que propugna la unificació política del continent europeu.
Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment Europeu…
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…
aïllacionisme
Política
Tendència política que propugna l’aïllament d’un país respecte als compromisos polítics internacionals.
El terme isolationism fou encunyat als EUA, on Washington fou el primer a recomanar una neutralitat absoluta respecte a les qüestions no americanes 1797 aquesta doctrina, reafirmada en la declaració de Monroe 1823, fou aplicada sistemàticament després de la guerra de Secessió 1861-65 i es convertí en el fonament de la política dels EUA fins a la Primera Guerra Mundial Per això, encara que els nord-americans participaven en les conferències d’Algesires 1906 i de la Haia 1907, i lluitaven contra Alemanya 1917, després del 1918 s’oposaren a la creació de la Societat de Nacions i tornaren a l’…
estat fràgil
Política
Estat amb limitacions importants per a exercir les funcions administratives que li són pròpies, projectar l’autoritat a través de les seves institucions entre la ciutadania i controlar el territori, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres.
Quan aquestes limitacions arriben al seu grau màxim, amb el collapse i la inviabilitat de fet de les institucions, es parla d’ estat fallit Els estats fràgils són el resultat de la interacció de diversos factors adversos que repercuteixen en unes greus limitacions de l’Administració i el govern per a subvenir a les necessitats bàsiques dels ciutadans i, també, per a controlar les amenaces a la seva existència, tant externes com internes Aquests factors, bé que en un principi independents, es retroalimenten i, com a resultat, apareixen molt correlacionats amb la seva intensitat Cal no…
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…