Resultats de la cerca

Situació Absis que encapçala aquest petit edifici, molt ben conservat en la seva estructura primitiva ECSA-E Pablo La capella de Santa Fe és situada al costat del mas de Montfred, a 1 km de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15 390 Situació 31TCG662022 S’hi arriba per una pista que surt, en direcció oest, del quilòmetre 4 de l’esmentada carretera, just al cim de la collada JAA Història El lloc de Montfred és documentat des de l’any 1051 entre les afrontacions del castell de Civit El primer esment de l’església de Santa Fe de Montfred és de l’any 1195, en el primer…

Situació Façana de migdia, amb la porta d’arc de mig punt rebaixat i el campanar d’espadanya en el seu punt d’unió amb l’absis ECSA-X Solé L’església de Santa Creu es troba dins el nucli urbà de Pavia, construïda sobre un rocam i amb construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord Mapa 34-15 390 Situació 31TCG623067 Per a accedir-hi des de la carretera N-II, a uns 8 km de Cervera en direcció cap a Barcelona, cal prendre un trencall a mà dreta en direcció sud que passa per Sant Antolí Des d’aquesta població, cal agafar la carretera LV-2031 i a uns 5 km s’arriba a Pavia XSB…

El poble de Bellmunt de Segarra és situat sobre un turó a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia De l’església de Sant Pere, que centra el nucli de població, no s’han conservat fins avui dia gaires notícies històriques pel que fa al seu passat medieval, quan formava part del bisbat de Vic El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII, que passà a dependre del monestir de Montserrat, jurisdicció sota de la qual es mantingué fins al començament del segle XIX L’església parroquial de Sant Pere de Bellmunt fou visitada pel bisbe de Vic Antoni Pasqual…

Un quilòmetre al migdia del poble de Civit hi ha les ruïnes d’un mas i un molí que són els pocs vestigis que resten del que fou el poble del Bordell, documentat des del 1051, on hi havia hagut una parròquia dedicada a la Santa Fe Aquesta antiga església és esmentada en la llista de parròquies del bisbat de Vic datable abans de l’any 1154, on apareix amb la grafia Bordil Se sap que posteriorment va dependre de la parròquia de Santa Maria de Civit En l’acta de la visita pastoral de l’any 1331, consta que els habitants del Bordell i de Civit discutien quina era la parròquia cap o mare, que el…

El nucli de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell Malgrat que la parròquia de Civit no és esmentada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, és del tot probable que fos bastida en aquest moment L’existència del lloc de Civit es documenta l’any 1051, quan Alemany Hug de Cervelló i la seva esposa cediren un alou a l’indret d‘“ ipsa Vid ”, al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies Una de les primeres mencions de l’església de Civit data de l’any 1110, en el testament d’Ermessèn,…

El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major

L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe , del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al s XI pertangué als Cervelló i al s XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma

Dominic, fou general de l’orde 1518, confessor de Carles I, bisbe d’Osma i arquebisbe de Sevilla 1539 Assolí una gran influència i arribà a presidir el Consell d’Índies i el de la Croada Tramità el plet de la família Colom, féu costat a Bartolomé de Las Casas i s’oposà a l’expulsió dels moriscs Inquisidor general 1545, tractà de suavitzar els processos de la inquisició, però no ho aconseguí

Jesuïta, no sempre mantingué bones relacions amb els seus superiors eclesiàstics Les Historiae de Rebus Hispaniae Libri XXX , obra publicada a Toledo 1592 i, sencera, a Magúncia 1601 i inspirada en cròniques anteriors, convenientment depurades, fou considerada un model de prosa històrica i de rigor d’investigació manifesta un nacionalisme espanyol d’arrel castellanista Hom la traduí a l’anglès 1699 durant dos segles fou l’obra d’història d’Espanya més llegida a tot Europa