Resultats de la cerca

Considerada la musa de la comèdia i la poesia lleugera, se la representa coronada d’heura i amb una màscara còmica a la mà dreta

Era representada amb una màscara còmica a la mà dreta i coronada d’heura

Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier

El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…

A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà  de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia  1908-10 i El Teatre Català  1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La Publicidad  i…

Gendre d’Albert Llanas Collaborà a La Talia Catalana 1898, La Catalunya Artística i Joventut Lligat amb el Modernisme i l’anarquisme, amb els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou, i amb un cert maragallisme, publicà Les tenebroses 1905, assaig de “poesia social”, de to sovint prosaic i reivindicatiu del proletariat, com el poema de La vaga record de la vaga general del 1902 Hi inclogué una Oda número 2 a Barcelona , espècie de rèplica a la de Verdaguer, i un curiós calligrama, La essa Editor dels plecs efímers Poti-Poti 1906, intentà d’expandir, amb Xavier Nogués, cançons…

A nou anys estudià solfeig i quan en tenia onze s’inicià en el violí amplià estudis amb Berini, violí solista de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu A setze anys es traslladà a Marsella, on feu de violinista mentre prosseguia la seva formació Més tard, installat a París, estudià amb H Colet i obtingué la plaça de violinista de l’Òpera Còmica Després d’ocupar aquest càrrec durant quinze anys tornà a Barcelona, on, juntament amb el seu germà Pere, fundà la societat dramaticomusical Euterpe y Talía i la societat musical Concierto Barcelonés 1848 A partir d’aquestes experiències, el 1853…

Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a “Lo Teatre Regional” Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , “Garba” i “Teatràlia”, entre d’altres Dirigí la revista En Patufet Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor Autor dramàtic,…

Vida i obra Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i “La Talia Catalana” El 1898 publicà Una cosa que passa , sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa Freqüentà els ambients del modernisme i publicà a “Joventut”, “Catalònia” i “Catalunya Artística”, revista que li premià la novella breu El pas de la mort 1901 El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses Amb un to volgudament prosaic i colloquial justificat per lasinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la societat— vol transmetre el seu missatge…

Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou assignada a…