Resultats de la cerca

Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…

Integra els economistes establerts a Catalunya Fou creat l’any 1954 com a secció de Barcelona del Colegio Nacional de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales El 1971 es constituí com a Collegi d’Economistes de Barcelona i el 1976, després d’haver-se creat aquest any les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona, el Consejo General de Colegios de Economistas de España delimità l’àmbit territorial del Collegi a Catalunya i Balears, on ja funcionava una delegació des del 1968 El 1978, en segregar-se la delegació de Balears en un collegi independent, fou…

S’especialitzà en temes d’economia regional i urbanística i en economia financera Realitzà estudis comarcals Granollers i el Vallès Oriental 1967, Sant Adrià de Besòs 1968, Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès 1969, Dinàmica i perspectiva del Vallès 1969, Les Comarques de Catalunya 1970, amb Ernest Lluch, Coyuntura económica de la provincia de Tarragona 1970-1975 1977, etc És també autor de  Cap a una economia dels Països Catalans 1979 El 1984 fou nomenat primer director general de l’Institut Català del Crèdit Agrari, organisme de la Generalitat de Catalunya Primer president-…

A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci  Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…

Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…

Llicenciat 1961 i doctor 1970 en ciències econòmiques, a Barcelona Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona Promotor i impulsor de Recerques , recull d’estudis històrics i econòmics Collaborà en un bon nombre de publicacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana, sol o en collaboració — Els preus del sòl 1972 i 1981, La regió fruitera de Lleida, L’economia del Baix Ebre, L’economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa…

La nova entitat fou creada el 2010 a instàncies del procés de concentració de les caixes impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , i començà a operar al juliol d’aquest any Després d’un període en què adoptà el nom provisional de Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa , al setembre adoptà el nom actual Pel volum dels actius sumats de les tres entitats 81020 milions d’euros era la quarta caixa d’estalvis de Catalunya Hom procedí a un pla de reestructuració amb l’objectiu de deixar la nova entitat amb una xarxa de 1215 oficines i uns 8000 empleats Adolf…

Fou creada pels germans Josep Maria i Antoni Vall i Companys amb la compra, el 1956, de la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que posteriorment es reconvertí en fàbrica de pinsos També inicià la incorporació de granges porcines i l’entrada al sector avícola a través d’un model d’integració el granger aportava les installacions i la feina, i la companyia posava la resta El 1970 esdevingué societat anònima i es traslladà al polígon industrial El Segre El 1977 començà l’expansió geogràfica amb l’adquisició de Gepesa, fàbrica de pinsos avícola i porcina a…

La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…

Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…