Resultats de la cerca

És situada a 2280 m d’altitud, a la riba del llac homònim, a la Cordillera Volcánica Té indústries alimentàries i un moviment comercial important, gràcies a la proximitat de la capital Hàbitat originari dels indis otomí, els quals foren envaïts pels txitximeques, després esdevingué capital del regne d’Acolhuacan, al si de la triple aliança amb Tenochtitlán i Tlacopán A causa de les lluites internes, el rei Nezahualcoyotl s’alià amb els mexiques i derrotà els tepaneques 1430 més tard, però, els mexiques romperen el pacte Nogensmenys, a l’arribada dels conqueridors castellans el cap txitximeca…

Fou una de les ciutats més importants de Mèxic abans de la conquesta Habitada pels tepaneques, obtingué l’hegemonia a mitjan s XIV, regnant Tezozomoc Els seus dominis s’estenien pels territoris de les ciutats veïnes de Texcoco i Colhuacán El 1427 fou vençuda per les forces unides de Texcoco, Tlacopán i Tenochtitlán

Pertanyien, probablement, al grup otomí Establiren llur capital primer a Tenayuca i després a Texcoco i se civilitzaren ràpidament, sobretot arran de l’arribada a Texcoco 1327 d’un grup de mixteques mixteca, que introduïren l’escriptura, el calendari, la ceràmica, etc Dividits en diversos principats sobirans durant el regnat de Teixotlala 1357-1409, s’acarnissaren els uns contra els altres, i la majoria sucumbí fàcilment a l’embat dels asteques, sota les ordres de Moctezuma II 1516 La cultura i l’art txitximeques no foren gaire innovadors L’obra arquitectònica més…

“És així que enlloc no es pogueren establir, d’arreu foragitats, pertot arreu perseguits Passaren per Coatepec, passaren per Tollan, passaren per Ichpuchco, passaren per Ecatepec, i després per Chiquiuhtepetitlán, i després encara per Chapultepec, on molta gent s’acabà establint I ja existia senyoria a Atzcapotzalco i a Coatlinchán, però Mèxic no existia encara tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha Mèxic” “ Còdex Madritense ” Tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha la ciutat de Mèxic, en efecte Però el còdex mexica —és a dir, asteca—, no es referia a l’actual urbs, sinó a la fabulosa…

Descendent del senyor asteca de Texcoco i de l’emperador de Mèxic, estudià els còdexs antics del seu poble i la consulta oral dels vells encara vivents Ultra diferents treballs menors, deixà escrita una Historia general de la Nueva España , coneguda també amb el nom d' Historia Chichimeca 1891-92

Fundada al començament del s XX amb el dessecament del llac de Texcoco, bé que presentava unes condicions clarament insalubres, la proximitat amb la capital n'afavorí el ràpid creixement La manca d’infraestructures motivà la intervenció governamental el 1958 L’any 1963, amb l’agregació de diverses poblacions circumdants assolí l’estatut de municipi amb administració pròpia És comunicada per autopista amb Ciutat de Mèxic, de la qual és fortament dependent

Succeí el seu germà Tizoc Començà el regnat organitzant amb el seu aliat Nezahualpilli, sobirà de Culhuacán, una “guerra florida” contra Oaxaca i capturà uns 20 000 presoners que foren sacrificats per a la consagració del nou temple major Posteriorment lluità contra els txolules de Puebla i els tlaxcalteques arribà a Guatemala i incorporà la zona huaxteca de Veracruz, així com Mitla Morí mentre supervisava les obres de reconstrucció dels dics de la ciutat, esfondrats després d’una inundació provocada per la construcció del nou aqüeducte de Coyoacán, que anava de Chapultepec al llac de …

S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est…

Fill d’Axaiacatl, fou elegit gran sacerdot i el 1502 succeí el seu oncle Ahuitzotl Com que la seva missió havia d’ésser de consolidar el regne, organitzà l’imperi en províncies, regulà el pagament dels tributs i creà una administració central A més, continuà l’expansió militar, però no pogué dominar Tlaxcala ni Texcoco, i les seves expedicions a Guatemala i a Nicaragua, on arribaven els mercaders asteques, obtingueren pocs resultats positius S'hagué d’enfrontar a la invasió castellana quan encara no havia acabat la consolidació del regne i mirà de pactar amb Hernán Cortés, que el…

Actualment el nàhuatl és parlat encara per grups indígenes dels estats de Mèxic, Morelos, Guerrero, Puebla, Ilaxcala i Veracruz La llengua nàhuatl fou el vehicle d’una literatura rica i original, amb un gran refinament formal i estilístic, que fou destruïda pels conqueridors Alguns texts, però, han estat salvats i recollits en manuscrits dels s XVI i XVII, com els anomenats Annals de la nació mexicana 1528, el Còdex de Quauhtitlan 1588, les compilacions 1520-90 de Fray Bernardino de Sahagún, sobretot les contingudes en la seva Historia general de las cosas de Nueva España , on es troben cants…