Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Kham
Regió històrica del Tibet, la més oriental, centrada per la ciutat de Chhab mDo (en xinès, Chengdu).
És molt muntanyosa, amb altituds de més de 5 000 m Els rius Salween i Mekong la travessen encaixats en profundes gorges Actualment és repartida entre la regió autònoma del Tibet i els sheng de Sichuan, Qinghai i Yunnan
dalai-lama
Budisme
Títol del cap espiritual i polític del Tibet, el qual és tingut com una reencarnació del bodhisattvaAvalokiteśvara.
Aquest càrrec correspon al superior de la secta dels Dge-lugs-pa , o casquets grocs Quan mor, hom cerca entre els nadons un que presenti senyals d’ésser la reencarnació d’Avalokiteśvara per tal de crear-lo dalai-lama El tercer dalai-lama segle XVI rebé aquest nom dalai , mot mongòlic que significa ‘oceà de ciència' lama , mot tibetà que significa ‘mestre’, ‘monjo’, ‘honorable’ del príncep mongol Altan Kan El cinquè dalai-lama segle XVII rebé el poder temporal de Gušri Khan i edificà el palau de Potala , a Lhasa, que esdevingué la seu dels dalai-lames L’autoritat espiritual era compartida…
Brahmaputra
Riu
Riu del Tibet, l’Índia i Bangladesh (2.900 km de longitud; 939.000 km2 de conca).
Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…
lamaisme
Budisme
Forma particular del budisme al Tibet i a l’Àsia central, consecutiva a la reforma de Tsong Khapa (1355-1417) i a la concessió del poder temporal al cinquè dalailama (s XVII).
Dogmàticament, no difereix del budisme mahāyāna , però hi incorpora elements tàntrics Hom considera fundador del lamaisme el monjo Padma Sambhava, el qual féu construir el primer monestir tibetà, on instituí la primera comunitat de lames Del Tibet, el lamaisme s’estengué a Mongòlia, la Xina i la Sibèria i arribà fins al Caucas
bon
Budisme
Religió prebudista del Tibet caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem, el déu celestial Kun-tu-bzan-po, que ho domina tot, sense, però, intervenir en els destins de món.
Amb l’entrada del budisme al Tibet, al s VII dC, es produí una influència mútua entre ambdues religions Gžen-rab-mi-bo n'inicià una renovació i sistematització Ha sobreviscut en les capes més humils de la població
tibetà | tibetana
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet (Xina) i en bona part de les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang al Ladakh i el Sikkim (Índia), al Nepal septentrional i al Bhutan.
La població és estimada en uns set milions d’individus Dels autòctons del Tibet actualment sota administració xinesa, que és on són més nombrosos i on hom considera que presenten els trets més singulars, n'hi ha un gran nombre en exili voluntari, principalment a l’Índia, al Nepal i a alguns estats europeus Són considerats també tibetans els xerpes , els baltis , els ladakh del Caixmir i els bhòties Tant llur vida quotidiana com l’organització social és impregnada per l’espiritualitat del lamaisme , influència reflectida en la teocràcia com a sistema polític que subsistí fins al…
Quinghai
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xining Confina al NW amb Xinjiang, al N i a l’E amb Gansu, al SW amb el Tibet i al SE amb Sichuan D’ençà del 1944 comprèn també bona part de l’altiplà del Tibet En una de les serralades que travessen la regió, els Kunlun, hi neix el Huang He Els habitants són la majoria musulmans, llevat dels budistes nòmades del Tibet
religions tibetanes
Religió
Religions implantades al Tibet.
La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama dels antics…
música tibetana
Música
Art musical conreat al Tibet.
Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de màscares C'am…