Resultats de la cerca

Obligada a casar-se, no satisfeu el seu anhel de fer-se religiosa sinó al cap de divuit anys, quan, morts ja el marit i els dos fills, ingressà a les augustinianes de Cascia Diu la llegenda que a les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les…

Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu germà Seth…

L’any 1085 la senyora Ava de Sapeira i els seus fills Guiu, Gerberga Adelaida i Bernat Mir lliuraren en batllia al bisbe Bernat i a Santa Maria d’Urgell l’església de Sant Feliu amb els seus alous i delmes, al comtat de Pallars i termes de Castellet, l’Espluga, castell de Sapeira i Aulàs L’any 1126 el cavaller Bernat Ramon de Maçanet confirmà a favor de l’església de la Seu i dels canonges la donació feta pel seu avi al castell de Castellet Després, la memòria sobre aquesta església es perd en el temps Potser es tracta de l’anomenada quadra del Mag, a Castellet, on segons la tradició van…

La principal característica anatòmica és la possessió d’una articulació intracranial Habita a una profunditat de 100 a 400 m, a les aigües de l’arxipèlag Comores Darrerament es discuteix sobre la possibilitat de l’existència d’una nova espècie de latimèria D’aquesta espècie de peix, que s’anomenaria Latimeria menadoensis , l’any 1997 fou capturat un exemplar, en aigües indonèsies, a prop de l’illa volcànica de Manado Tua Alguns anys enrere ja fou notícia la captura d’un exemplar de Latimeria chalumnae en aigües de les illes Comores, a l’oceà Índic, quan se suposava que aquesta espècie s’havia…

Església parroquial del poble d’Estoll La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314 MD L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en…

Els primers habitants d’aquest territori foren caçadors recollectors, probablement afins als actuals sans i pigmeus desplaçats o absorbits per grups bantús i nilòtids arribats al segle X Aquests crearen petites unitats polítiques, entre les quals sobresortiren els regnes de Loango, Kongo i Ngoio Al segle XIV nuclis de metallúrgics lubes imposaren l’hegemonia del rei Kongo del Mbanzacongo, a l’actual Angola Les expedicions del portuguès Diogo Cão 1482 i 1485 trobaren, doncs, a l’estuari del Congo un extens regne, força organitzat L’acord entre el rei o manicongo , i Cão comportà…

El petit nucli de Torèn és situat a uns 2 km a ponent del poble de Saorra, cap de municipi El castell, del segle XIII, fou totalment restaurat a la darreria del segle XIX, i avui s’amaga dins un bosc, de manera que no és visible des del poble El lloc de Torèn Toresin és consignat en la documentació l’any 901, quan el seu terme territorial es menciona entre els límits dels llocs de Saorra, Pi, Escaró i Fullà Posteriorment, dues butlles de confirmació de béns datades els anys 950 i 968 i atorgades respectivament pels papes Agapet II i Joan XIII al monestir de Cuixà, citen, entre…

Aquesta església fou la capella privativa dels senyors de Bellpuig Se’n tenen referències des del 1268, en què Guillem III d’Anglesola i la seva muller Constança hi fundaren els beneficis de Santa Maria i Santa Margarida La capella del castell era servida per un prevere, i fou un lloc de reunió dels preveres de Bellpuig i altres pobles que estaven sota patronatge dels senyors de Bellpuig El bisbe de Vic la visità el 1332 La fi de la capella s’esdevingué durant la guerra del Francès, quan el 12 d’octubre de 1811 fou assaltat el castell i volat en part per forces catalanoangleses Les seves…

Situació Cups rupestres del Bosquet de Cal Ferrer Jl Rodríguez A migjorn i a llevant de la muntanya de Montmagastre hi ha diverses estructures de tipus megalític, al mas Canaleta, a la Renguera de Cal Ferrer, al Bosquet de Cal Ferrer i al mas de l’Escobet Mapa 33-13328 Situació 31TCG433466, 31TCG451486, 31TCG451484 Mapa 34-13329 Situació 31TCG473477 Si seguim la carretera que parteix de la C-l 412 d’Artesa a Tremp i va a Montmagastre, el mas Canaleta és a uns centenars de metres al sud d’aquesta via i a 1, 5 km aproximadament del trencall de l’esmentada carretera d’Artesa a Tremp Cal Ferrer…

Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i que tenim el…