Resultats de la cerca

La seva església parroquial depèn de la d’Estoll

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill de Pere V de…

Arfa és un antic terme, annexat des del 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs La vila d’Arfa és esmentada com a Assoa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En altres documents apareixen els topònims Assua, Asova i Asfa No sembla gaire segur que abans del segle XIII existís el castell d’Arfa, ja que en l’acord dels pariatges d’Andorra del 1278 entre Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i Pere Urtx, bisbe de l’església d’Urgell, es diu que a la Rocha de Asfa , el bisbe només podrà erigir una força si pot demostrar que els predecessors del comte l’assignaren a…

Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran IV de Pinós Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’…

Originats pel pariatge  signat el 1278 entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III, pel qual hom reconeixia la doble sobirania dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix sobre les Valls d’Andorra Els drets de la casa comtal de Foix passaren al rei de Navarra, després al de França en ocupar el tron Enric IV, i, més tard, al president de la República Francesa En el règim de cosenyoria, els dos senyors anomenats prínceps o coprínceps eren el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la República Francesa, els quals designen dos veguers que els…

Aquesta església és situada al poble de Vilanova de les Escaldes, del qual és el temple parroquial No és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, datada l’any 819, que sembla que fou redactada, en realitat, al final del segle X Tanmateix, el lloc de Vilanova és conegut des de l’any 926, en què el comte Miró II de Cerdanya llegà en testament a la seva filla Goltregoda l’alou de Vilanova Per a tenir notícies de la parròquia de Vilanova cal esperar fins el 1247, que Blanca de Mataplana, esposa del difunt Galceran II d’Urtx, i els seus fills van vendre a Arnau…

Aquest castell es trobava al comtat de Besalú, encara que en algun moment estigué en poder del comte de Cerdanya, si bé no està clar si era per apropiació o per pertànyer al comtat de Cerdanya El terme del castell comprenia l’actual poble de la Roca i la major part de l’actual terme de Llanars, excepte el poble d’Espinalba, que depenia del castell de Catllar La primera notícia sobre el castell és un plet que l’any 1061 enfrontà el comte Ramon Guifré de Cerdanya amb el vescomte Bernat de Cerdanya, per tot, un seguit de greuges que el comte tenia per l’actuació del seu vasall Entre aquests…

Situació El poble d’Estoer és a la riba esquerra del riu Lentillà, en els darrers contraforts nord-orientals del massís del Canigó, on l’alta vall del riu esmentat comença a eixamplar-se Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Per a arribar-hi, cal seguir la carretera D-25, que s’agafa entre Marquixanes i Vinçà, a la carretera N-116 Al cap de 2,5 km, es troba, a la dreta, la D-55, que fineix el seu recorregut de 3 km al poble d’Estoer JBH Història Plànol de l’antiga cellera, segons el cadastre del 1811 A Catafau El lloc d’Estoer, conjuntament amb la seva església, és…

Situació Vista aèria de la vila d’Illa, on destaca l’església parroquial de Sant Esteve, reconstruïda totalment als segles XVII i XVIII ECSA - Jamin La vila d’Illa és situada en una de les terrasses alluvials de la riba dreta de la Tet, al límit ponentí de la comarca Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” E El poble d’Illa és 24 km a l’oest de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Illa ad Yla és esmentat per primera vegada el 844 com un dels límits del monestir de Sant Climent de Reglella Apareix per segona vegada el 898, en la traducció llatina…