Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Velai
País d’Occitània, que correspon aproximadament al departament francès d’Alt Loira.
És una zona d’altiplans basàltics i granítics on abunden les pastures i per on s’obren pas les altes valls del Loira i de l’Alier Hom hi conrea cereals i fruiters i hi és important la ramaderia d’ovins, però l’activitat típica de la comarca són les puntes El centre i principal nucli urbà és Lo-Puèi
provençal alpí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal.
Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez
Salve Regina
Música
Antífona del breviari, començada amb aquests mots, que hom canta després de les completes en honor de la Mare de Déu i que esdevingué una de les pregàries més populars del catolicisme.
Documentada ja al segle XI, sembla relacionada amb el pelegrinatge a Lo Puèi Velai D’autor desconegut, hom l’ha atribuïda a Ademar de Montelh o a Herimannus Contractus, monjo de Reichenau Introduïda a Cluny 1135, penetrà aviat al Cister i en altres ordes Pius V la inclogué en el breviari romà 1565 Alternant amb la melodia gregoriana, hom introduí versicles en polifonia, forma persistent encara en alguns llocs, com a Montserrat, on és coneguda per Salve montserratina
Peire Cardenal
Literatura
Trobador occità.
De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…
Ademar de Montelh
Cristianisme
Bisbe de Lo Puèi, Velai (1077).
Urbà II el nomenà legat de la Primera Croada la seva actuació fou decisiva en els preparatius Iniciada l’expedició, hagué de sostenir fortes discussions amb els caps militars per tal que el desig de conquesta personal no els fes oblidar l’objectiu final de la presa de Jerusalem Aquestes discussions s’accentuaren a propòsit de la possessió d’Antioquia Ferit a Dalmàcia, morí de la pesta quan encara no era previst l’èxit de l’empresa Li és atribuïda la composició de la Salve Regina
Pèire Cardenal
Música
Trobador occità.
El 1204 era al servei del comte Ramon VI de Tolosa, si és el Petrus Cardinalis al qual es refereix un document notarial De nen estudià en un monestir, on li ensenyaren a llegir i a cantar No se sap si fou sacerdot, encara que escriví un notable nombre de poemes dedicats a la Mare de Déu Tan sols tres de les noranta composicions poètiques que se li atribueixen duen música la melodia Un sirventes novel voill comensar és original, però en canvi Ar mi posc utilitza la de Non posc sofrir , de Giraut de Bornelh, i Rics hom que greu ditz fa servir la de Vas vos soplei , de Raimon Jordan Segons la…
Fidel Fita i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
Ingressà el 1850 a la Companyia de Jesús i féu el noviciat a Nivelles Bèlgica Passà a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins el 1860 El 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on es desvetllà la seva vocació d’historiador i publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1868 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia Aquell mateix any 1868 l’expulsió dels jesuïtes el portà a Vals-prèp-de-Lo-Puèi Alvèrnia, on estudià els dominis dels templers de Velai i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire 1870…
Polignac
Família noble francesa que prengué el nom del castell i poble de Polinhac, prop de Lo Puèi (Velai, Occitània).
Armand de Polignac ~860 en fou el primer comte Extingida la família 1385, la vescomtessa passà a la família Chalençon Canviat novament el nom pel de Polignac segle XV, la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco 1920, hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac 1743-1817, vescomte i duc 1780, el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà 1789 i representà els germans de Lluís XVI a Viena, i el…
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…
La Chasa Dieu
Coline Buch (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Antiga abadia del Velai, Occitània, fundada al segle XI, que esdevingué cap d’una congregació unida a la de Sant Maur el 1640.
L’església de Sant Robert 1342-52 i 1370-78 n’és una notable obra gòtica La tomba de Climent VI, antic monjo i iniciador de la fàbrica, és una peça mestra de l’escultura del segle XIV hi sobresurt també la pintura mural de la Dansa macabra ~1460-70, el cadirat segle XIV i els tapissos segle XVI