Resultats de la cerca

Pertangué al grup poètic Viernes La seva poesia és impregnada de criollisme Publicà Virajes 1932 i Las torres desprevenidas 1940 —escrita a Washington, on exercí un càrrec diplomàtic—, sobre l’angoixa i les frustracions de la humanitat en guerra Conreà la poesia infantil, amb un accent íntim i ple de nativisme estilitzat

El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després…

De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada

A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica

Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic…

Fill del català Linus Moulines i Gascons, professor i promotor d’esperanto i explorador a Veneçuela Cursà els estudis secundaris a Caracas i els universitaris a la Universitat de Barcelona, on es es llicencià en filosofia 1971, amb premi extraordinari Fou becat per ampliar estudis amb el professor W Stegmüller a Munic, ciutat on es doctorà 1975 amb la tesi Zur logischen Rekonstruktion der Thermodynamik Es traslladà a Mèxic, on ha estat professor de filosofia de la ciència a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1981-83, catedràtic de la mateixa matèria a la Universitat de…

Inicià els seus primers estudis a Tarragona i els superiors a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret canònic i fou passant, substitut de càtedra i opositor a les càtedres de regència El 1749 s’ordenà de sacerdot i el 1753 fou nomenat provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona El 1757 fou designat advocat del concili de Tarragona, en el qual rebé l’encàrrec conciliar d’ordenar, amb el seu germà, els cànons dels concilis tarragonins anteriors El 1761 fou nomenat bisbe de Puerto Rico, que comprenia, a més a més, l’orient veneçolà, i consagrat, el 1762, a La Guaira …

Es formà en l’àmbit de l’ambiciós projecte Sistema de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela que rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts 2008, on estudià violí, composició musical i, a partir del 1996, direcció d’orquestra El 1999 fou nomenat director de l’Orquesta Sinfónica de la Juventud Venezolana Simón Bolívar, sota el mestratge del seu fundador, José Antonio Abreu Es donà a conèixer el 2004 en guanyar el concurs de direcció Gustav Mahler L’any següent debutà als Proms festival de concerts d’estiu de Londres i dirigí, per primera vegada, les orquestres filharmòniques d’…

Crioll veneçolà, a 15 anys s’uní als insurrectes i combaté a Veneçuela i Colòmbia General i lloctinent de Simón Bolívar 1818, li fou encomanat l’alliberament de l’Equador, empresa en la qual reeixí, després de guanyar la batalla de Pichincha 1822 El 1823 fou enviat al Perú a fi d’impedir la recuperació reialista Vencedor a Junín i a Ayacucho 1824 —batalles que anorrearen el poder virregnal al Perú—, fou nomenat mariscal d’Ayacucho Bolívar li encomanà aleshores l’organització de l’alt Perú, i tots dos redactaren una constitució El 1826 Sucre fou elegit president de la República…

Féu els primers estudis a l’escola dels Teatins i al seminari, a Mallorca, on també exercí de mestre a Lloseta i a l’escola dels Paüls Es traslladà a Barcelona on cursà estudis de filossfia i lletres i es llicencià Més tard, ensenyà a la Universitat Industrial i a l’Institut de Cultura de la Dona Fou collaborador a la Fundació Bernat Metge i donà suport actiu a les campanyes de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1925, fundà Barcelona, juntament amb Dolors Jordana, la seva muller, l’Institut Tècnic Eulàlia, que fou un centre pedagògic de llengua catalana hi va desenvolupar una…