Resultats de la cerca

Fou catedràtic de la Universitat de Cervera Durant la primera guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas 1837 i aplegà els seus articles a El Restaurador Catalán , de Berga, en un volum 1840 En acabar la guerra, s’exilià a França El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña

És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura Compost de 710 heptasíllabs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions

Vida i obra Comença el seu itinerari literari i artístic molt aviat, impulsant diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen la revista Tarotdequinze 1972-75 i, amb Jaume Creus 1975, la collecció “Cristalls”, que dirigí fins el 1978 i on publicà amb aquest el seu primer títol, La poesia, és a dir la follia 1975 Posteriorment, amb el mateix esperit avantguardista fundà les revistes Èczema  1978-84, Àrtics 1985-90 i Cave Canis 1995-99 Influït sobretot per JV Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Vinyoli i Joan Brossa, és autor dels reculls poètics Sempre som afany 1979, …

De família de propietaris rurals, dedicà tota la seva vida a escriure i a estudiar, i coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives Bona part de la seva obra sembla haver-se perdut A la Biblioteca de Catalunya es conserven còpies manuscrites de les adaptacions fetes en 1815-29 de cinc obres de Carlo Goldoni, dues de Pietro Metastasio, dues de Molière, una de Beaumarchais, una de V Rodríguez Arellano i una de Leandro Fernández de Moratín escrites en prosa, l’acció hi és transposada a Menorca, els noms són canviats i determinats detalls són acomodats a l’època i al lloc de la…

Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, comptador i enginyer general del regne de Mallorca Durant la guerra dels Segadors lluità al Principat amb Pere de Santacília i Pacs, amb qui mantingué una interessant correspondència per tal de tenir-lo al corrent dels esdeveniments a Mallorca El 1641 fou nomenat cronista general del regne Fou jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del Reino de Mallorca 1650 reeditada i corregida el 1841, continuació de la de Dameto, que abraça el període…

Tipògraf d’ofici, collaborà en diversos periòdics satírics i assolí una gran anomenada popular Dels seus llibres sobresurten les Humorístiques -vers i pora- i les comèdies L’Última pallissa i Quina dona tinc

Membre d’Acció Catalana, de la qual era president 1934, fou elegit regidor de Cultura de Manresa, ciutat en la qual ocupà també altres càrrecs president de la Comissió de Cultura, secretari de l’Escola d’Arts i Oficis, vocal de la Junta de Conservatori i del Consell Local, etc Acusat d’haver pres part en els fets del Sis d’Octubre , fou empresonat, però arran de les eleccions del 1936 tornà al seu càrrec de regidor Poc després es traslladà a viure a Barcelona i, finalment, s’exilià a França 1939-42 Collaborador en diverses publicacions, com La Veu de Catalunya , El Dia , L’Om , etc, publicà…

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…

Publicà un Diccionario histórico-enciclopédico 1828-33, un Tratado de declamación o arte dramático 1833 i una Historia de los templarios 1834 Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, collaborà a la premsa barcelonina i fou director d’"El Guardia Nacional” Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1835, de l’Arcàdia de Roma amb el nom d' Irenio Tespiano i de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre la màquina de vapor 1835

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco