Resultats de la cerca

Vida No es coneix gairebé res sobre la seva vida Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466 Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents…

Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies

Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de…

Assistent de Mahler a Hamburg, dirigí després orquestres a Breslau, Riga i Berlín, fins que fou cridat a l’òpera de la cort de Viena 1901-12 Director de l’orquestra de Munic 1913-22, de l’òpera de Berlín 1925 i del Gewandhaus de Leipzig 1929, el 1941 succeí el seu amic Toscanini en l’orquestra simfònica de Nova York Publicà Mahler 1936, Theme and Variations 1944 i Von der Mozarts Zauberflöte ‘Sobre la Flauta Màgica de Mozart’, 1955 Fou considerat un dels millors especialistes en música de Mozart del seu temps

Actor de teatre des del 1948 i de cinema des del 1955 Guanyà un Oscar per The Fortune Cookie 1966, de B Wilder Formant una parella còmica amb Jack Lemmon, interpretà The Odd Couple 1968, de G Sacks, The Front Page 1974, també de B Wilder, Grumpy old Men 1993, de D Petrie, etc Altres films seus són Pete'n Tillie 1972, de M Ritt, Charley Warrick 1973, de D Siegel, Pirates 1986, de R Polanski, Hanging up 2000, de D Keaton, etc El 1960 realitzà el film Gangster Story

Estudià amb Endre Koréh i debutà a Viena el 1950 amb diversos papers petits Destacà el 1953 com a cantant d’estil mozartià i el mateix any debutà en el Festival de Salzburg, on actuà molt sovint També cantà òperes del repertori italià, el Wozzeck de Berg, i obres de Strauss i Wagner Actuà a Nova York, Londres, etc Es presentà al Liceu de Barcelona el 1954

L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik ‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920, on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt Ursprung des deutschen Trauerspiels ‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928 El 1933 es veié obligat a escriure amb pseudònim, i…

Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica

Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick

El 1948 féu la seva primera ascensió, i des d’aleshores els seus assoliments el convertiren en un dels més destacats representants de la història de l'escalada , i fou considerat un dels pares de l’anomenat estil alpí, consistent en una ascensió ràpida amb l’equipament mínim El 1952 féu l’ascensió més coneguda, que dugué a terme al K2, a l’Himàlaia, durant la qual hagué de fer bivac a 8100 m d’altitud amb un portejador, perquè els seus dos companys d’expedició havien canviat el lloc del campament, incident que donà lloc a una agra polèmica en el món de l’alpinisme que durà fins l’any 2008 …