Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Carmel Navarro i Llombart
Literatura catalana
Periodista, historiador, autor teatral i poeta.
Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i La calúmnia castigada Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre del 1868 i publicà diversos poemes polítics, aplegats en el volum Cantos republicanos Reprengué alguns d’aquests temes la pena de mort, la contribució de sang, l’esclavisme més tard, en els drames Justicia contra justicia i La esclavitud de los blancos Firmà una…
Imma Colomer i Marcet
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep Maria Benet i…
Primera història d’Esther
Teatre
Obra teatral de Salvador Espriu, escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació, amb el subtítol Improvisació per a titelles.
Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…
,
Josep Obiols i Palau
Pintura
Pintor.
Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a Barcelona, conreà…
Carmel Navarro i Llombart
Historiografia catalana
Escriptor.
Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Començà escrivint poemes romàntics en castellà i obres teatrals En lo mercat de València i un miracle de sant Vicent Ferrer titulat La calúmnia castigada abans del 1868 Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Amb la revolució del 1868 prengué part activa en la causa republicana federalisme moderat, i publicà uns poemes polítics aplegats en Cantos…
Imitació del foc
Literatura catalana
Llibre de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel publicat, pòstumament, el 1938.
Desenvolupament enciclopèdic Constitueix un bon exemple de poesia postsimbolista i posa de manifest la voluntat de renovació de l’autor respecte als seus llibres anteriors El poemari consta de tres parts “Fira encesa”, amb divuit poemes, i “Rosa secreta” i “Arbre de flames”, amb sis cadascuna En la primera, la diversitat de personatges i situacions teixeixen un mostrari en què el subjecte poètic recrea —una mica a la manera d’alguns dels poetes de la generació castellana del 27— elements de diverses tradicions que connecten amb les intencions del postsimbolisme i que van de la literatura…
Pere Planella i Reixach
Teatre
Director teatral.
Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…
Adolf Marsillach i Soriano
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático Nacional 1978…
,
Teatre Nacional de Catalunya
© Ferran Mateo/TNC
Teatre
Teatre de titularitat pública constituït el 1995 i inaugurat el 1997.
Té com a finalitat impulsar, mantenir i projectar un referent teatral de qualitat i, en general, de les arts escèniques, identificat amb el país a través, sobretot, de l’estrena d’espectacles de creadors catalans i majoritàriament en llengua catalana, i alhora homologable internacionalment Gènesi El TNC té els antecedents en els contactes iniciats al començament dels anys vuitanta entre l’aleshores conseller de Cultura, Max Cahner i Garcia , i l’actor Josep Maria Flotats i Picas , aleshores vinculat a la Comédie-Française , al qual fou encomanat el projecte de crear i organitzar el futur…
Francesc
© Presidencia de la Nación Argentina
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Jorge Mario Bergoglio en ésser elegit papa (13 de març de 2013).
De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau II i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina