Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
fariseu | farisea
Koninklijke Bibliotheek
Judaisme
Individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC.
Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur S'autoanomenaven companys o sants apartats i gaudien de popularitat Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble
sinagoga
© Fototeca.cat
Judaisme
Nom donat en el món grecollatí ( gr:
συναγωγή) al lloc de reunió per al culte jueu ( hebr: bēt ha-k#el;neset
), a partir de l’època postexílica (s. VI aC).
Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d' Esdres s V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —…
Onies III
Judaisme
Gran sacerdot dels jueus (185-173), fill de Simó II.
Durant el seu pontificat, Seleuc IV Filopàtor de Síria envià el seu ministre Heliodor a Jerusalem per confiscar els béns del Temple El fracàs de la missió és descrit per la Bíblia amb trets llegendaris Acusat per l’inspector del Temple, hagué d’abdicar en el seu germà Jàson, hellenòfil Morí assassinat per Andrònic, governador d’Antioquia
diàspora
Judaisme
Dispersió dels jueus per diverses contrades del món.
La causa principal foren les successives deportacions l’assíria del 772 aC i les babilòniques del 597 i del 586 aC i la destrucció de Jerusalem 70 dC Centres importants de la diàspora foren Babilònia s VI aC, Alexandria s IV aC, Antioquia s III aC i Roma s I dC Entre aquestes comunitats es mantingué sempre viu el sentiment nacional i, alhora, l’esperança d’un retorn
Anàs
Judaisme
Summe sacerdot jueu els anys 6-15 dC.
Era sogre de Caifàs, que ocupà aquesta dignitat anys després 18-36 Intervingué en el procés en què Jesús fou condemnat
Josuè
Bíblia
Judaisme
Capitost israelita, successor de Moisès.
Conduí des de la Transjordània els clans provinents d’Egipte ss XIII-XII aC De les victòries que li atribuïa la tradició, la més certa històricament és la de Gabaon, celebrada per un càntic que, interpretat al peu de la lletra, donà origen a la creença que Josuè havia fet aturar el Sol
saduceu
Bíblia
Judaisme
Membre d’una secta religiosa jueva partidària probablement de la família sacerdotal de Sadoc, d’on devien haver rebut el nom.
Instituïts com a partit o secta, després del 200 aC, els saduceus eren rivals dels fariseus molt actius en la vida política i econòmica, eren integrats pels elements més rics de la població Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels, però eren severs en l’aplicació del dret penal israelític
rabí
Judaisme
Entre els jueus, títol (‘mestre meu’) donat als doctors de la Llei (s. I aC).
En el Nou Testament és aplicat, juntament amb la fórmula aramea rabbunī , a Joan Baptista i, sobretot, a Jesús D’ençà del s I fou la designació oficial dels doctors a Palestina
esseni | essènia
Judaisme
Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al s II aC.
El centre geogràfic dels essenis fou el NW de la mar Morta, vora les actuals ruïnes de Qumran hom creu que els qumranites foren essenis Ambdós grups s’havien separat de les autoritats religioses i del culte oficial del temple de Jerusalem i tenien regles pròpies de comportament Vivien en comunitats monàstiques i renunciaven a la propietat privada obeïen un superior responsable, imposaven un període de prova als nou vinguts i celebraven àpats comunitaris i banys rituals per als iniciats estudiaven la Llei en els seus mínims detalls i practicaven la pregària comuna i el treball manual En llur…
nabí
Judaisme
Terme hebreu, d’etimologia incerta, que amb anterioritat al s. X aC designava corporativament persones transportades per un rapte d’inspiració extàtica, mentre que hom donava el nom de ‘‘vident’’ a l’individu que rebia comunicacions divines.
Més tard, el poble d’Israel anomenà nabí tothom qui creia parlar inspirat per Déu, sense prejutjar amb això l’autenticitat de la seva inspiració