Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Judes Macabeu
Bíblia
Fill del sacerdot jueu Mataties, del grup dels asmoneus.
En morir el seu pare fou el capdavanter de l’oposició contra Antíoc IV Epífanes i els successors s II aC Morí en un combat poc abans de cloure un pacte amb Roma
jahvista
Bíblia
Dit d’una de les fonts, els documents o les tradicions principals (abreujada, J) que hom discerneix en el Pentateuc
.
En són trets característics l’ús del nom de Jahvè i no pas Elohim, del d’Israel en lloc de Jacob, etc Té una visió universalista de la història i una concepció antropomòrfica de Déu Originària del regne de Judà, aquesta font és anterior al 721 aC Bíblia
deuteronomista
Bíblia
Dit de la tradició bíblica que donà forma al llibre del Deuteronomi
.
La tradició deuteronomista, originària de Samaria, arribà al regne de Judà l’any 721 aC amb els emigrants del regne del nord, Israel Ultra el llibre del Deuteronomi , aquesta tradició inspirà la redacció dels llibres de Josué , de Samuel i dels Reis , com també les reformes del de Nehemies
Josuè
Bíblia
Judaisme
Capitost israelita, successor de Moisès.
Conduí des de la Transjordània els clans provinents d’Egipte ss XIII-XII aC De les victòries que li atribuïa la tradició, la més certa històricament és la de Gabaon, celebrada per un càntic que, interpretat al peu de la lletra, donà origen a la creença que Josuè havia fet aturar el Sol
Rut
Bíblia
Dona moabita, casada amb un dels avantpassats de David, protagonista del llibre de Rut, que en la Bíblia hebrea forma part dels llibres sapiencials, i, en les versions, dels històrics, per tal com la narració se situa a l’època dels jutges.
L’escrit, no anterior al s VI aC, és per a alguns una reacció contra les reformes de Nehemies sobre els matrimonis mixts es tracta possiblement d’una bella llegenda sobre l’antic motiu de la dona que anhela una descendència Rut és esmentada per l’evangeli de Mateu en la genealogia de Jesús
saduceu
Bíblia
Judaisme
Membre d’una secta religiosa jueva partidària probablement de la família sacerdotal de Sadoc, d’on devien haver rebut el nom.
Instituïts com a partit o secta, després del 200 aC, els saduceus eren rivals dels fariseus molt actius en la vida política i econòmica, eren integrats pels elements més rics de la població Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels, però eren severs en l’aplicació del dret penal israelític
codi sacerdotal
Bíblia
Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc i que la crítica bíblica reconeix com a tals; també anomenat Priestercodex (codi sacerdotal), és abreujat amb la sigla P.
En són trets característics l’estil eixut, la tendència a precisar dates, llistes i genealogies i una orientació religiosa centrada en el culte i en la idea del pacte o aliança Redactat durant l’exili o immediatament després s VI-V aC, és discernible també, fora del Pentateuc, en fragments dels llibres de Josuè 13-21 i primer de Samuel 1-9
pobre de Jahvè
Bíblia
En la Bíblia, tota persona desafortunada, malalta, indefensa, com l’immigrat, l’orfe, la vídua, l’oprimit.
Des del profeta Sofonies, pren un sentit religiós en el seu infortuni, el pobre confia en Jahvè Finalment, després de l’exili s VI aC la paraula expressa la situació del poble d’Israel, fidel a Déu en els seus infortunis, potser un moviment de gent piadosa, nascut pel profetisme o els humils o simplement els justs En les benaurances benaurança són els privilegiats del Regne de Déu
salm
Bíblia
Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.
El terme que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor , designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat Hom desconeix la manera com eren cantats les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana salmòdia no en reflecteixen l’estil primitiu Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com de tot el…
Josep
Bíblia
Fill de Jacob i de Raquel, segons una narració del Gènesi (probablement del segle X aC).
Venut pels seus germans com a esclau, esdevingué, pel fet d’haver interpretat els somnis del faraó, virrei d’Egipte Històricament, sembla que era un heroi del clan de Maquir que, poc temps abans de David, era tingut per pare de les dues tribus de la Palestina central Efraïm i Manassès, i entrà així en l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob