Resultats de la cerca

Començà a estudiar música a Valls amb el carmelita Joan Miret i inicià estudis de solfeig a sis anys Al cap de poc, ingressà com a tiple de l’Escolania de Montserrat Allí tingué J Boada i B Brell per mestres i aprengué violí, orgue i piano Romangué al monestir fins que el 1835, amb la desamortització, la comunitat es dispersà Al cap de dos anys, la seva mare el portà a Barcelona, on continuà estudis com a tiple de la capella de música de la catedral El 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II acompanyada de la seva capella reial, hi fou admès com a tiple a causa de la manca de…

Estudià a la Westminster School i a Cambridge Fou sacerdot i director de cor en diverses esglésies de Londres 1912-22 El 1922 entrà a la comunitat benedictina anglicana de l’abadia de Pershore, de la qual fou el director musical Participà en diverses societats religioses i musicals, com la Societat de Música Medieval i Cant Pla, on exercí diferents càrrecs entre el 1926 i el 1960 Pioner en la recerca de la música medieval i renaixentista, feu aportacions molt importants al Grove’s Dictionary of Music and Musicians i a la segona edició de The Oxford History of Music Del 1932 al…

Alumne d’A Gédalge composició, YP Nat piano i C Koechlin harmonia, posteriorment estudià orgue amb H Cabrié i M Duruflé Lligat en un primer moment als postulats d’E Satie, la seva conversió al catolicisme, que el portà a ingressar l’any 1930, i fins a la seva mort, al monestir benedictí d’Encalcat, encaminà la seva música cap al gènere sacre, en el qual destacà amb obres com Missa sincopada 1968 No obstant això, compongué diverses peces per a obres de teatre, com també per a orquestra, piano, música de cambra i una vasta collecció de prop de 400 cançons sobre poemes de G Apollinaire, L Aragon…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres…

La informació sobre la seva biografia és més aviat escassa Les primeres dades són del 1697, any en què es matriculà al Queens’ College de Cambridge, on obtingué el grau de llicenciat en arts el 1700 El 1698 consta com a membre del cor del Trinity College Un cop ordenat de sacerdot, fou responsable del cor de la catedral de Lincoln entre el 1704 i el 1714, i el 1715 prestà jurament com a cavaller de la capella reial Des del 1719 fou canonge a l’abadia de Westminster, càrrec que mantingué fins a la seva mort Fou enterrat a la mateixa abadia de Westminster Flintoft és…

Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra Aquest…

Estudià a la Royal Academy of Music i al King’s College de Cambridge Poc després del seu debut londinenc al Royal Festival Hall 1962 interpretant la Missa glagolítica , de L Janácek, fou nomenat segon organista de l’abadia de Westminster El 1965 feu la seva primera gira pels EUA i pel Canadà Fou organista de la Christ Church d’Oxford del 1970 al 1981, data aquesta darrera del seu retorn a Westminster com a organista i mestre de cor El 1987 s’alliberà dels seus compromisos en aquesta abadia per poder prosseguir la seva carrera de concertista internacional, amb moltes…

Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari i missal del…