Resultats de la cerca

Autor del Ḥikāyāt Abū-l-Qāsim ‘Història d’Abū-l-Qāsim’, narració picaresca del Bagdad de l’època

Políticament representà la represa de les reivindicacions legitimistes dels descendents d’'Alī Influí en els moviments ismaïlites posteriors, especialment en els fatimites del nord d’Àfrica Acollí els enemics del règim abbàssida Els càrmates fundaren diverses bases, la més notable de les quals fou la de Bahrain

Aprofitant les lluites dels seus oncles i cosins aconseguí de governar a Pèrsia i a l’Iraq Tingué bones relacions amb el califa abbàssida al-Tā'i’ Féu construir una presa prop de Šhirāz i un hospital a Bagdad Protegí la literatura i ell mateix fou poeta

Bé que el càrrec ja existia durant el califat abbàssida, fou desenvolupat plenament durant l’imperi Otomà A partir d’Orhān s XIV fou instituït, a més a més, el de gran visir , o primer ministre, el qual, assistit per un consell de visirs, era el cap suprem de l’administració turca

Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites

La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida

La doctrina mutazilita, qualificada tradicionalment de racionalista, intentà d’harmonitzar revelació i raó, influïda pel corrent filosòfic hellenístic Sostingué, entre altres dogmes que li són peculiars, la no-eternitat de l’Alcorà i la llibertat de la conducta humana Fou oficial en el califat abbàssida des d’al-Ma'mūn fins a al-Wāṯiq, però, perseguits els seus partidaris, desaparegué al segle XIII

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata s X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan s XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita

En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida