Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Abū Muṭaḥḥar al-Azdī
Literatura
Escriptor àrab de la primera època abbàssida.
Autor del Ḥikāyāt Abū-l-Qāsim ‘Història d’Abū-l-Qāsim’, narració picaresca del Bagdad de l’època
càrmata
Islamisme
Membre d’una secta islàmica xiïta, branca de l’ ismaïlisme
, originada a Iraq vers el 890 (el nom prové del seu líder Hamdān Qarmat), que predicava un igualitarisme de tipus comunista.
Políticament representà la represa de les reivindicacions legitimistes dels descendents d’'Alī Influí en els moviments ismaïlites posteriors, especialment en els fatimites del nord d’Àfrica Acollí els enemics del règim abbàssida Els càrmates fundaren diverses bases, la més notable de les quals fou la de Bahrain
‘Aḍud al-Dawla
Història
Sobirà de la dinastia buwàyhida.
Aprofitant les lluites dels seus oncles i cosins aconseguí de governar a Pèrsia i a l’Iraq Tingué bones relacions amb el califa abbàssida al-Tā'i’ Féu construir una presa prop de Šhirāz i un hospital a Bagdad Protegí la literatura i ell mateix fou poeta
visir
Història
En alguns països islàmics, ministre.
Bé que el càrrec ja existia durant el califat abbàssida, fou desenvolupat plenament durant l’imperi Otomà A partir d’Orhān s XIV fou instituït, a més a més, el de gran visir , o primer ministre, el qual, assistit per un consell de visirs, era el cap suprem de l’administració turca
ikhxidita
Història
Membre de la dinastia que governà Egipte del 935 al 969.
Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites
Abū Firās al-Ḥamdānī
Història
Literatura
Poeta àrab i príncep hamdànida d’Alep (Síria).
La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida
escola mutazilita
Islamisme
Escola teològica de l’islam sorgida al segle VIII entorn de Wāṣil ibn ‘Aṭā’ i ‘Amr ibn ‘Ubayd a Bàssora.
La doctrina mutazilita, qualificada tradicionalment de racionalista, intentà d’harmonitzar revelació i raó, influïda pel corrent filosòfic hellenístic Sostingué, entre altres dogmes que li són peculiars, la no-eternitat de l’Alcorà i la llibertat de la conducta humana Fou oficial en el califat abbàssida des d’al-Ma'mūn fins a al-Wāṯiq, però, perseguits els seus partidaris, desaparegué al segle XIII
Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Nāfī Ziryāb
Música
Músic àrab.
Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt
Naǧd
Regió muntanyosa de l’Aràbia desèrtica.
Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata s X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan s XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita
Magrib
Geografia
Regió natural del NW d’Àfrica, que s’estén pel Marroc, Algèria i Tunísia, entre la Mediterrània i el Sàhara, de característiques mediterrànies.
En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida