Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Karl Theodor Wilhelm Weierstrass
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Contribuí a la teoria de funcions, estudià les funcions abelianes, les ellíptiques, les variables complexes, el càlcul de variacions i la convergència de les sèries i enuncià el teorema que duu el seu nom Fou rector de la Universitat de Berlín 1873-97
Bernhard Riemann
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Fou deixeble de matemàtics famosos, com Gauss, Jacobi i Steiner Professor a Göttingen, succeí Dirichlet 1859 Poc després 1862 anà a Itàlia per tal de restablir-se de la seva malaltia, però no ho aconseguí Les seves aportacions a la matemàtica foren capitals Desenvolupà una geometria no euclidiana, ideà les superfícies que duen el seu nom, estudià la teoria de les funcions i establí els fonaments de la moderna topologia Investigà també les equacions diferencials i les funcions abelianes i donà una definició del concepte d’integral definida
Niels Henrik Abel
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic noruec.
Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer en formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques, on completà…
Frank Wilczek
Física
Físic nord-americà.
Fou professor a les universitats de Princeton i Califòrnia, i després ocupà la càtedra Oppenheimer a l’Institute for Advanced Study Des del 2000 ocupa la càtedra Hermann Feshbach a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Quan era estudiant de doctorat de David Gross a Princeton, ambdós descobriren que les teories no abelianes de gauge tenien una gran abundància de partícules portadores de la interacció La seva activitat i recerca són molt notables axions, teories de superconductivitat d’alta temperatura, cosmologia, física nuclear, etc Rebé el premi Nobel de física el 2004,…
David H. Politzer
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Michigan i es traslladà a Harvard És professor de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH a Pasadena En el decurs dels seus estudis analitzà el problema de les correccions quàntiques a la constant d’acoblament en teories no abelianes de gauge Conclogué que les teories gauge basades en un grup no abelià eren els únics candidats per a proporcionar una funció beta negativa a l’origen, la qual cosa implicava que la constant d’acoblament decreixia amb l’energia i, per tant, es feia més petita a distàncies curtes Rebé el premi Nobel de física el…
Shigefumi Mori
© International Mathematical Union
Matemàtiques
Matemàtic japonès.
Graduat a la Universitat de Kyoto l’any 1975, es doctorà el 1978 amb una tesi sobre l’endomorfisme dels anells en variants abelianes Posteriorment fou professor assistent en aquesta universitat fins el 1980, que passà a la Universitat de Nagoya, on fou nomenat professor titular el 1988 L’any 1990 retornà a la Universitat de Kyoto, on ocupa una càtedra Des del 1977 ha estat professor visitant en diverses universitats dels EUA El seu interès se centra en la geometria algèbrica, i ha desenvolupat tècniques per tal de resoldre el problema de la classificació completa de les varietats…
Martinus J.G. Veltman
Física
Físic holandès.
Es doctorà en física teòrica el 1963 a la Universitat d’Utrecht, on fou professor de física a la Universitat d’Utrecht des de l’any 1966 fins al 1981, i a partir d’aquest any, ho fou a la Universitat de Michigan EUA, d’on fou professor emèrit 1997 L’any 1999 rebé el premi Nobel de física, conjuntament amb Gerardus’t Hooft , pels seus treballs sobre l’estructura quàntica de la interacció electrofeble Desenvoluparen el mètode de renormalització proposat per S Tomonga, J Scwinger i RP Feynman premi Nobel de física 1965, del qual milloraren la precisió dels càlculs mitjançant les teories de…