Resultats de la cerca

Un document del 23 d’abril de 1133 parla de la forciam de Spinalbes, illam quam dicunt Podium de Castellar, cum eiusdem castrum, domorum et forciarum , que el cavaller Bertran de Merola i els seus varen cedir a Pere Udalard de Sentfores Devia ésser un castell o fortalesa subsidiari del de Meda, que estenia la seva jurisdicció fins a Espinelves No es parla ja d’aquest castell o fortalesa en la documentació del segle XIV

Situació Tram del recinte medieval d’aquesta vila, ambuna bestorre de planta rectangular atalussada ECSA - B Cellerier La vila d’Argelers és situada a 2 km de la mar, sobre l’actual carretera N-9 Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 8” N - Long 3° 1’ 28” E PP Història El castell i la vila d’Argelers foren un domini tradicional dels comtes de Rosselló i dels seus successors La primera cita d’Argelers figura en un document del Liber Feudorum Maior , datat erròniament el 30 d’abril de 1138, document que el cartulari, malauradament, no donava sencer, sinó només amb dues línies de…

Situada a l’exterior i a l’oest de la vila de Perpinyà, la domus S Assisclija és esmentada el 902 La documentació sobre aquesta església, però, és molt escassa Depenia, al segle XII, de Sant Ponç de Tomeres Qualificada d‘ “ecdesia ruralis” el 1435, era un priorat que fou unit a Sant Joan de Perpinyà pel bisbe Galceran Albert el 14 d’abril de 1451 No era més que una hermita al segle XVII i, malauradament, ha estat totalment enderrocada al segle XX

Pont Aquesta edificació, avui al terme municipal d’Avinyó, esmentada en la delimitació del terme del castell d’Artés que es feu el 938 a petició del mandatari del bisbe de Vic, quan el terme passava pel riu de Rodors avui riera de Malrubí diu que puja pel riu i arriba a l’aqüeducte, i s’ha identificat aquest aqüeducte amb el de Vilagonella, que servia per portar aigua a un forn d’obra situat a prop del mas Vilagonella Restes de l’aqüeducte molt poc temps abans de la seva desaparició, segons una fotografia feta l’abril de 1980 J Gibert Blocs de pedra de l’aqüeducte amb una ranura…

Segons J Lladonosa, aquesta església parroquial, de vida efímera, era situada a l’actual plaça de la Sal Ja existia el 1165, any en què el seu capellà, Martí Ramon, apareix signant una escriptura L’any 1168 s’esmenta una casa situada a la parròquia de Sant Joan que anteriorment havia pertangut a la parròquia de Sant Esteve A l’abril d’aquest mateix any el bisbe de Lleida va vendre a parcelles el solar de l’edifici que “ prius solebat esse parrochia Sancti Stephani ” per 270 sous El barri de Sant Esteve fou integrat aleshores a la parròquia de Sant Joan

L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en…

Vestigis Planta i croquis d’aquest forn, que fou excavat l’any 1963 J Roig Aquest forn fou descobert l’any 1962, i parcialment excavat durant l’abril de 1963 per membres del Museu d’Història de Sabadell En aquesta intervenció només s’arribà a isolar l’engraellat i a excavar la major part de la cambra de foc, ja que abans que quedés enllestida uns desconeguts el destruïren definitivament Es tracta d’un forn de planta arrodonida semiexcavat en el terreny argilós natural, amb la cambra de foc i la cambra de cocció separades per un engraellat de 50 cm de gruix L’obertura d’entrada…

Sant Salvador es troba al poble de Vilalta, dins el vèrtex sud-oest de l’actual terme municipal de Vilanova de l’Aguda Depenia de l’església de Santa Maria de Ribelles No ens consten referències documentals directes d’aquesta església, però el terme de Vilalta ja apareix esmentat a partir del segle XII Concretament l’any 1176 Arnau de Vilalta dotà la seva muller Ermessenda amb l’honor que aquest posseïa a Vilalta, Palol i Guardiola El 12 d’abril de l’any 1418, Antoni Ponç de Ribelles, davant de les greus dificultats econòmiques en què es trobava, vengué al seu cosí Gispert de…

Tenim ben poques notícies d’aquesta església avui desapareguda La seva existència està documentada el 26 d’abril de 1036, data en què el bisbe Guislabert, amb el consentiment dels comtes Ramon i Ermessenda, la cedeix a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona, és a dir a la catedral Sabem també que l’any 1601 estava malmesa i profanada en aquesta data el bisbe Coloma n’autoritza l’enderroc i també el de l’església de Sant Sadurní, per ajudar a la construcció del pont de Sant Pere, al qual destinen les pedres resultants La situació exacta del temple s’ignora s’…

A 2,600 km del camí d’Ardèvol a Su, abans de trencar cap a Cal Cós, en un petit bosc de roures encerclat pel camí nou i el vell, hi ha algunes deixalles del que havia estat Sant Pere del Cós En un document datat el dia 15 d’abril de l’any 1202, apareix que un tal Pere Sarraí, fill d’Arnau de Cardona, llega a Santa María de Solsona alguns honors del Castell de Comabella i del terme d’Ardèvol, “ ço es de Sant Pere de Chos ” Fa poc més de cinquanta anys que aquest temple fou desmuntat i hom en reaprofità els carreus per a bastir amb ells una altra construcció propera D’aquell…