Resultats de la cerca

Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de la reflexió…

La computació dels fotons que han travessat el segment corporal estudiat proporciona un bon índex del contingut mineral ossi, dada molt útil per a la diagnosi i la valoració de l’osteoporosi

Utilitzada per a la determinació del bor i del silici per absorciometria

Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…

La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl, on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta i d’una…

Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors, fototubs o…

Els absorciòmetres, que reben diversos noms segons llur sistema de funcionament i llur camp d’aplicació, comparen intensitats lluminoses, adés visualment, adés per mitjà de cèllules fotoelèctriques colorímetre, fotòmetre, fotocolorímetre, espectrofotòmetre, etc

Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…

Hom tendeix a reservar el nom d' anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…

Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…