Resultats de la cerca

És la que es produeix en un moviment variat no uniforme, encara que el règim general sigui permanent constant en el temps

És la que es produeix en un moviment variable no permanent, encara que el règim general sigui laminar línies de corrent paralleles

És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena força de Coriolis o força…

En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure's com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l' acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l' acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un…

Pes d’un cos per unitat de massa, igual a l’acceleració del seu moviment de caiguda lliure

Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa…

Les primeres investigacions fetes en el camp de la física, als s XVI i XVII, per Kepler, Galileu i Newton, tingueren com a objectiu primordial l’estudi del moviment, i les conclusions obtingudes feren abandonar la secular idea aristotèlica d’un univers intuïtiu així nasqué la mecànica, una branca de la qual, la cinemàtica, estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen, i l’altra branca, la dinàmica, en considera la causalitat Pel fet d’ésser l’espai i el temps els paràmetres que determinen un moviment, juntament amb l’establiment d’un sistema de referència, és l’…

Els seu valor és donat per la fórmula F C = m a C , on l’acceleració de Coriolis acceleració de Coriolis