Resultats de la cerca

Només és notable en solucions fredes i molt diluïdes Es descompon segons la reacció 3HNO 2 →HNO 3 + 2NO + H 2 O A causa de la seva inestabilitat, és utilitzat i preparat in situ , per acidificació d’una solució aquosa d’un nitrit, segons la reacció És emprat per a la preparació de colorants azoics

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions

En general, el cromòfor d’aquests colorants és un grup de natura química del tipus que hom obté per oxidació i posterior acidificació dels derivats de trifenilmetà Els que contenen grups hidroxil o amino són emprats en la tinció del cotó fent servir taní com a mordent, mentre que els que contenen el grup d’àcid sulfònic són emprats per a la tinció de la llana i de la seda Els colorants del trifenilmetà foren dels primers desenvolupats sintèticament cal esmentar-ne el verd malaquita, la p -rosanilina, la fucsina, el violeta cristall i l’aurina

Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la…

Hom els obté a partir dels halurs primaris o secundaris per tractament amb nitrits metàllics, segons la reacció NO 2 Na + RCH 2 X →RCH 2 NO 2 + RCH 2 ONO o també per nitració directa dels alcans amb àcid nítric, a una alta temperatura Una propietat important dels nitroalcans és el caràcter àcid dels composts que posseeixen un àtom o més d’hidrogen en posició α en relació amb el NO 2 actuen com a àcids febles capaços de dissoldre's, segons l’equació L’acidificació d’aquestes sals precipita la forma àcida dels nitroalcans Les formes àcides dels nitroalcans són inestables i es…

D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa

D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i…