Resultats de la cerca

L’església de Santa Maria de Malacara acompanyà, com a parròquia del bisbat d’Urgell, els primers repobladors del terme del castell de Malacara, ubicat, a la primera meitat del segle XI, en la marca berguedana del comtat de Cerdanya La proximitat amb Ferran, sota una mateixa identitat jurisdiccional, facilità la vinculació eclesiàstica, amb un mateix rector per ambdues esglésies Durant els segles baixmedievals, segons consta des del segle XIII, Malacara servà una consideració parroquial si bé afegida a Ferran, de tal manera que el rector ho era de Ferran i de Malacara Tot i que no es definia…

La capella de Santa Digna és situada dins la propietat del mas Rovira, en el límit del terme de Llerona amb la Garriga Aquesta esglesiola consta que existeix el 1292 en un llegat testamentan i el mas que l’acompanya és esmentat el 1466, quan Martí Joan de Torrelles, senyor del castell de la Roca, establí el mas Rovira de Santa Digna i les seves possessions a Francesc Rovira El nom de la capella es troba novament en una escriptura de permuta a Francesc Garet Rovira de Santa Digna, del mas Pellicer, enrunat, i de les terres situades en dita parròquia, a canvi d’una peça de terra…

La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es quedaria els castells de Ponts…

El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la reparació i la…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 151 De Locis Sanctis Foli 4, decorat amb una estructura arquitectònica, ornamentada molt modestament hom hi ha situat les llegendes dels llocs de la Passió Arxiu Mas Còdex compost per 168 folis 13 × 21,20 cm, escrits en lletra minúscula carolina amb tinta negra i epígrafs en vermell, que conté una miscellània d’obres de Beda, sant Isidor i sant Agustí, entre d’altres textos * La seva decoració, no gaire abundant, a penes ha estat comentada per alguns investigadors anteriors R Beer * el considera una producció de mitjan segle XI i crida l’atenció sobre la…

Museu Episcopal de Vic Ms 67 Sacramentarium Rivipullense Detall del foli 67v, amb una caplletra “C”, decorada a base d’un motiu imaginari, amb combinacions animals i vegetals Museu Episcopal de Vic Sacramentarium Rivipullense Foli 36v, en el qual ha estat representada la divinitat amb trets humans G Llop Aquest manuscrit el componen 221 folis 295 × 225 mm és conegut com a Sacramentarium vicense i que procedia de la Seu vigatana, no obstant sigui molt probable un altre origen De caràcter “francoromànic” per la seva escritura * , és a dir, carolí, presenta tintes negres i rubriques Les…

Situació Fragment de mur del temple romànic aprofitat a la base de l’actual campanar M Anglada La parròquia es troba al centre de la part vella i alta de la població És tota voltada de noves urbanitzacions i queda a la banda esquerra de la riera de Tenes, a 300 m d’altitud Mapa L37-14364 Situació 31TDG335173 S’hi va per la carretera de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla passat el quilòmetre 22 i el pont sobre la riera de Tenes a l’esquerra vers tramuntana MAB Història L’església de Sant Vicenç s’esmenta per primera vegada amb l’apellatiu de “ basílica Sancti Vincencii, in villa nuncupata…

Arxiu Leandre Villaronga i de l’Arxiu Balaguer-Crusafont Aquesta és la primera ocasió en la qual podem presentar una catalogació exhaustiva dels exemplars coneguts de les monedes vigatanes, tant de les episcopals com de les comtals Un primer intent, contingut al corpus de la moneda comtal, publicat per nosaltres l’any 1979 contenia 89 exemplars, amb 81 peces reproduïdes i 8 d’indeterminades Val a dir, però, que la baixa qualitat de les illustracions li donen ben poca utilitat des del punt de vista iconogràfic i, per tant, hom no pot fer-se càrrec dels aspectes artístics de la moneda Amb motiu…

Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…

Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…