Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
poliestirè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’estirè.
Els poliestirens ordinaris són solubles en molts dissolvents orgànics, com els hidrocarburs de la sèrie aromàtica, les cetones, els èsters, etc, i poden ésser emmotllats, laminats, etc, per tal d’obtenir-ne objectes de formes molt variades com joguines, recipients d’ús industrial o domèstic, recipients d’acumuladors, recobriments de parets, revestiments interiors de refrigeradors, aïllants per a cables elèctrics, teixits no teixits, etc Els poliestirens antixocs són o bé mescles de poliestirè i d’elastòmer o bé copolímers d’acrilonitril-estirè, i tenen una elevada resistència a l…
àcid acrílic
Química
Líquid corrosiu, d’olor acre, miscible amb aigua, alcohol i èter, que bull a 141,3°C i es congela a 12,3°C.
Es polimeritza molt fàcilment en presència d’oxigen, donant primerament un dímer de fórmula H 2 C = CHCOOCH 2 CH 2 COOH i a continuació polímers solubles en aigua Per copolimerització permet d’introduir grups carboxil en els copolímers, amb totes les propietats que en deriven Les seves reaccions són les generals dels àcids carboxílics i les dels composts vinílics Pot ésser obtingut per oxidació de l’acroleïna o per hidròlisi de l’acrilonitril, però és fabricat industrialment pels mateixos procediments que els seus èsters acrilat , és a dir, a partir de l’acetilè, de la β-…
petroquímica
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…
alanina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, apolar, amb CH 3
al grup R, de símbol Ala i denominat també àcid aminopropiònic.
Intervé de manera important en el bescanvi de metabòlits entre el múscul i el fetge, és un constituent bàsic de moltes proteïnes i té una destinació catabòlica glucogènica Hom distingeix l’α-alanina i la β-alanina L’α -alanina o àcid α-aminopropiònic, de fórmula CH 3 —CHNH 2 —COOH, forma cristalls molt solubles en aigua i presenta isomeria òptica La forma dextrogira L +-alanina es descompon a 297°C i és un dels aminoàcids no essencials glucoformadors més corrents en les proteïnes, molt abundant a la fibroïna de la seda Per desaminació oxidant dóna en els teixits àcid pirúvic i es resintetitza…
acrilamida
Química
Amida de l’àcid acrílic.
És un sòlid cristallí incolor, estable només entre 10 i 25ºC Es fon a 84,5ºC És soluble en acetona, cloroform dioxà, metanol i aigua Insoluble en benzè i heptà L’obtenció industrial més corrent és per hidratació de l’acrilonitril Ha d’ésser envasada amb inhibidors de polimerització nitrit de sodi o tiuràmics Són d’interès les amides monosubstituïdes N -isopropilacrilamida i N-tert -butilacrilamida De les disubstituïdes tenen aplicació les dimetilacrilamides, les dietilacrilamides i les dihexilacrilamides Són obtingudes fent reaccionar el clorur acriloïl amb les amines corresponents L’…
plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
poliacrilonitril
Química
Polímer de l’acrilonitril preparat principalment per polimerització del monòmer en solució aquosa saturada de sals inorgàniques (perclorat sòdic, clorur de zinc) o de líquids orgànics polars (dimetilacetamida, dimetilsulfòxid).
Presenta un pes molecular mitjà de 80 000-170 000 i és d’elevada cristallinitat És soluble en medis polars, especialment en els mateixos emprats en la seva obtenció És inestable a temperatures superiors a 200°C i s’hidrolitza en medi alcalí en calent per donar poliacrilat sòdic Hom l’empra en la fabricació e fibres tèxtils, i és conegut comercialment com a orló
buna
Química
Cautxú sintètic obtingut per polimerització de l’1,3-butadiè (buna 85, buna 115, etc.) o per copolimerització d’aquest amb altres monòmers (amb estiré: buna S; amb acrilonitril: buna N, etc.).
El nom del producte es formà amb les partícules ‘bu‘ de butadié i ‘na‘, símbol químic del sodi
acetilè
©
Química
Etí, CH≡CH, el més simple dels hidrocarburs insaturats a triple enllaç, cap de la sèrie dita acetilènica
.
Gas incolor d’olor etèria quan és pur obtingut a partir del carbur de calci i no purificat té la desagradable olor característica de la fosfina, tòxic només a concentracions molt elevades 20% o més Molt inflamable, crema amb flama molt brillant i fuliginosa de temperatura molt alta amb oxigen ateny més de 3 000 C i dóna amb l’aire mescles molt explosives Altrament endotèrmic, és termodinàmicament inestable a la temperatura ambient i pot explotar d’una manera espontània quan hom el comprimeix a més de dues atmosferes Lleugerament soluble en aigua, és bastant soluble en àcid acètic glacial, en…