Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Melchor Rafael de Macanaz
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…
Alexandra F’odorovna
Història
Política
Darrera tsarina de Rússia (1894-1917).
Filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i neta, per part de mare, de la reina Victòria de Gran Bretanya El 1894 es casà amb el futur Nicolau II de Rússia Exercí sempre una gran influència sobre el tsar Introduí a la cort una sèrie d’aventurers —entre ells Philippe, un francès de Lió, i més tard el cèlebre Rasputin, a qui atorgà una gran confiança— amb la creença supersticiosa que podrien guarir l’hemofília del tsarévitx Aleix Amb això només aconseguí d’augmentar el desprestigi del règim A la Primera Guerra Mundial, el tsar manà personalment l’exèrcit en la lluita contra Alemanya 1915…
Tedros Adhanom Ghebreyesus
© ITU Pictures
Medicina
Política
Especialista en gestió sanitària i polític etíop.
Després de graduar-se en Biologia per la Universitat d’Asmara 1986, cursà un màster en immunologia a la Universitat de Londres 1999 i el doctorat en Sanitat Comunitària a la Universitat de Nottingham 2000 Ministre de Sanitat d’Etiòpia 2005- 12, dugué a terme una reforma del sistema sanitari amb l’objectiu d’aconseguir una assistència universal amb mitjans limitats, que fou reconeguda internacionalment Tanmateix, fou criticat per la seva gestió de tres epidèmies de còlera 2006-11 El 2009 fou nomenat president del Consell del Fons Internacional contra la malària, la tuberculosi i el VIH i la…
François Bozizé
Política
Militar i polític de la República Centreafricana.
Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011, qualificades de…
Miquel Roca i Junyent
© Universitat Pompeu Fabra
Història
Política
Advocat i polític.
Fill de Joan Baptista Roca i Caball , nasqué a l’exili familiar, però el 1941 fou portat a Barcelona Actuà en el moviment estudiantil democràtic, i s’incorporà al Front Obrer de Catalunya 1961-69 Alhora treballà com a professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1962-66, fins que en fou expulsat Defensor de processats davant el Tribunal d’Ordre Públic, i vinculat també a empreses urbanístiques, ha collaborat a Destino , Serra d’Or , El Correo Catalán , Avui , La Vanguardia , etc Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a Corts 1977, 1979, 1982, 1986,…
Georges Habash
Història
Política
Líder palestí.
De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’aquest país 1970…
Pranab Mukherjee
Política
Polític indi.
Fill d’un destacat activista per la independència i parlamentari de l’estat de Bengala pel Partit del Congrés , al qual ingressà els anys seixanta, es graduà en dret, ciències polítiques i història a la Universitat de Calcuta Després d’uns quants anys a l’administració i d’exercir de professor en un institut d’ensenyament superior, el 1969 fou elegit membre de la cambra territorial pel Partit del Congrés, dins del qual esdevingué un collaborador de la màxima confiança d’ Indira Gandhi com a organitzador i conciliador de les diverses faccions Reelegit els anys 1975, 1981, 1993 i 1999, l’any…
Gyula Andrássy
Història
Política
Polític hongarès, comte d’Andrássy, fill de Gyula Andrássy.
Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària
Jerzy Buzek
© Parlament Europeu
Política
Polític polonès.
Llicenciat en enginyeria química per la Universitat Tecnològica de Silèsia 1963, després d’ampliar estudis a Cambridge 1972 fou professor en diverses universitats i feu recerca a l’Institut de l’Acadèmia de Ciències de Polònia a Gliwice Fou representant del seu país al Programa sobre els efectes dels gasos d’efecte d’hivernacle de l’ Agència Internacional de l’Energia 1992-97, i participà en altres iniciatives sobre energia i protecció del medi ambient Del 2002 al 2004 fou vicerector de la Universitat Polònia de Częstochowa, on fundà una escola de diplomàcia El 1980 inicià les activitats…
Amadou Toumani Touré
Política
Polític i militar malià.
L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les crisis a Ruanda…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina