Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Sant Esteve de Lletó (Alàs i Cerc)
Art romànic
Aquesta capella és situada en l’actual despoblat de Lletó Data de l’any 867 una de les primeres mencions documentals del lloc, quan Nonbolenda i Matrona vengueren als esposos Malangec i Jacinta una peça de terra in villa Letone De fet, però, tot i l’antiguitat constatada en el poblament, no és fins al segle XI que certs instruments palesen l’existència del temple de Sant Esteve Un d’ells, datat el 1044, notifica la venda que Seniofred i Guinedelda feren d’una mansió situada al terme de Sancti Stefani in villa Leton per sis argenços a Gicita i Ermengarda, els quals, el 1055, els veiem …
La Torre Vella (Badalona)
Art romànic
La població que ocupava la ciutat romana de Bètulo anà agrupant-se en l’antiga zona del fòrum, a redós de l’església de Santa Maria Aquest nucli de població era presidit per una casa senyorial la Torre Vella De les edificacions romàniques de la Torre Vella, no en queden restes identificables El seu lloc és ocupat ara per un gran casal gòtic amb additaments de totes les èpoques posteriors La donació que l’any 938 fa Belido al monestir de Sant Cugat indica que aquesta zona era ocupada per un vicus , cosa que repeteix constantment la documentació del segle següent El 1112, en consagrar-se l’…
Casa forta del mas Batlle de Baseia (Siurana d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista de la façana de tramuntana, amb un mur construït amb uns carreus molt grossos J Bolòs És una casa forta de planta rectangular situada al veïnat de Baseia Actualment forma part de les dependències del mas Batlle Només la façana de tramuntana de la fortificació dóna a un carrer i és visible sense haver d’entrar a les dependències del mas Mapa 258M781 Situació 31TEG008732 Venint de Figueres, cal agafar la carretera que va cap a l’Escala i trencar cap a Siurana Després de travessar el pont sobre el Rec Madral, a mà esquerra hi ha les cases del veïnat de Baseia El primer conjunt d’…
Santa Maria de Calladrons (Benavarri)
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular, l’únic element visible de l’edifici original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble de Calladrons, situat a 625 m d’altitud, a la solana d’un serrat que domina per l’esquerra la vall del Riu Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG953612 Per a arribar-hi partint de Benavarri s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció a Lleida, i, després d’haver fet uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera local asfaltada que mena a Calladrons JAA-JBP-MLIR Història Segons es pot…
Sant Jaume de Fenollet (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Rambol L’església de Sant Jaume de Fonollet, és situada al costat de migjorn del terme municipal de Sant Bartomeu del Grau Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 29,5 —y 49,2 31 tdg 295492 Per anar-hi cal prendre la carretera que des de Sant Bartomeu va en direcció a Perafita i després de recórrer uns 1 500 m, hi ha un camí a mà esquerra el primer camí a mà esquerra que es troba després del rètol “Mas…
Vila fortificada d’Argelers
Art romànic
Situació Tram del recinte medieval d’aquesta vila, ambuna bestorre de planta rectangular atalussada ECSA - B Cellerier La vila d’Argelers és situada a 2 km de la mar, sobre l’actual carretera N-9 Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 8” N - Long 3° 1’ 28” E PP Història El castell i la vila d’Argelers foren un domini tradicional dels comtes de Rosselló i dels seus successors La primera cita d’Argelers figura en un document del Liber Feudorum Maior , datat erròniament el 30 d’abril de 1138, document que el cartulari, malauradament, no donava sencer, sinó només amb dues línies de regest “ Carta…
Castell de la Portella (la Quar)
Art romànic
La ubicació del castell de la Portella és avui desconeguda Tot sembla indicar, però, tal com diu Mn Santamaría, historiador del cenobi de Sant Pere, que el castell devia estar situat a molt poca distància d’aquest monestir Hi ha qui diu que el campanar de l’església és l’aprofitament de la torre de l’homenatge del castell La zona on s’aixecava el castell de la Portella i el monestir de Sant Pere va tenir una repoblació molt primerenca, car l’any 900 era consagrada ja l’església de la Quar, molt propera al lloc estudiat El castell de la Portella existia ja el segle X, car sabem que era…
Sant Miquel de Cardona
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Miquel és situada al centre urbà de la vila de Cardona Per tramuntana s’obre a la plaça del Mercat i per ponent a la de la Fira Mapa 35-13 330 Situació 31TCG907413 És la parròquia de Cardona, si bé depengué primerament de la canònica i després de la collegiata de Sant Vicenç, mentre aquestes funcionaren com a tals L’església apareix citada el 1013, i sabem que tenia diversos altars documentats abans del final del segle XIII el de Sant Pere 1013, el del Sant Arcàngel 1019 i els de Santa Maria i Sant Francesc 1291 El 1398 fou consagrada l’actual església…
Casal de Mont-rodon (Tona)
Situació Façana de llevant del casal, molt malmesa, amb importants vestigis d’època romànica JA Adell El casal de Mont-rodon es dreça al peu d’un petit turó vora el riu Gurri, i constitueix un enclavament del terme de Tona dins el de Taradell, a tocar de l’església de Santa Maria, que era la seva capella El casal figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 39,2 —y 35,1 31 tdg 392351 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell Al km 3,400 hi ha, a mà esquerra, un trencall, just abans del pont del riu Gurri…
Castell de la Guàrdia (les Llosses)
Art romànic
Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu fill Guifré No…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina