Casal de Mont-rodon (Tona)

Situació

Façana de llevant del casal, molt malmesa, amb importants vestigis d’època romànica.

J.A. Adell

El casal de Mont-rodon es dreça al peu d’un petit turó vora el riu Gurri, i constitueix un enclavament del terme de Tona dins el de Taradell, a tocar de l’església de Santa Maria, que era la seva capella. El casal figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 39,2 —y 35,1 (31 tdg 392351).

Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell. Al km 3,400 hi ha, a mà esquerra, un trencall, just abans del pont del riu Gurri. Seguint el camí de carro engravat, amb 1,3 km hom arriba davant el casal. (JAA)

Història

Aquest casal es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc anomenat Mont-rodon; actualment, com ja hem apuntat, el seu territori és un enclavament del municipi de Tona en el de Taradell des del 1840.

Aquest edifici fou la residència d’uns cavallers anomenats Mont-rodon, i després de l’extinció de la família passà per mans de diversos senyors.

El terme Taradell comença a documentar-se a partir de l’any 893, quan Tendefred i la seva muller Borrella vengueren al bisbe Gotmar una terra, situada al comtat d’Osona, al terme de Taradell, al lloc anomenat Socarrats.

El lloc de Mont-rodon es documenta l’any 1076, quan en el moment de consagrar l’església de Sant Genís de Taradell, el bisbe descriu el terme parroquial i diu que per la banda de migdia passava pel mig del riu Gurri fins al coll de Mont-rodon (Monte rotundo). La família Mont-rodon no es documenta fins el 1128, quan Ramon Bonfill de Mont-rodon signà en l’acte de restitució que feu Pere Ramon de Taradell, cavaller i canonge de Vic, de béns usurpats a l’església de Vic. El 1134 és el pare d’aquest Ramon de Bonfill que signa sense cognom, en la donació que feu Gilabert II de Centelles al monestir de l’Estany del mas Valltriaguera, el qual estava sota la guarda o batllia dels Mont-rodon. A partir del 1140 els Mont-rodon apareixen contínuament actuant al costat dels seus senyors, els Taradell, dels quals reberen importants feus; en cas de guerra els servien amb dos homes i dos cavalls. També actuaren com a procuradors dels Centelles, els quals eren propietaris de les terres que envoltaven Mont-rodon les hi van anar comprant.

Plantes del casal aixecades al començament del segle XX per l’arquitecte Josep M. Pericas: a dalt, al nivell inferior; a baix, al nivell del primer pis. Són especialment curioses algunes de les anotacions fetes al marge, les quals contenen interessants llegendes.

A. Pladevall

Plantes del casal aixecades al començament del segle XX per l’arquitecte Josep M. Pericas: a dalt, del soterrani; a baix, al nivell inferior.

A. Pladevall

Un membre de la família, Guillem de Mont-rodon, fou un personatge destacat en la història de Catalunya del principi del segle XIII. Fou mestre del temple d’Aragó, Catalunya i Provença, fou tutor del rei Jaume I durant la seva minoria d’edat, i en la seva estada al castell de Montsó, i després tingué cura de les finances reials.

La família Mont-rodon es perpetuà a la senyoria del casal, i malgrat que algun cop restés només una pubilla, els descendents continuaren el cognom familiar. Fou el 1687 quan morí d’accident Carles de Mont-rodon sense deixar descendència directa, que l’herència passà a una germana, Maria de Mont-rodon, casada amb Francesc Sans i de Miquel d’Arenys de Mar; els fills d’aquest matrimoni utilitzaren el nom de Sans i de Mont-rodon. Aquesta branca s’estinguí el 1890 quan Dolors de Venero, vídua de Bonaventura Sans, morí sense descendència, i llegà els seus béns a la família Castellví de Barcelona; d’aquesta passà a la dels Febrer-Miralles d’Imperial, marquesos de Saudín, que posseïen el casal fins fa uns anys, que se’l van vendre.

Un detall del mur exterior en el qual és visible un aparell d’època romànica.

J.A. Adell

L’edifici romànic perdurà fins a mitjan segle XV; vers l’any 1448 es començà a refer el casal i el 1452 el mestre de cases francès, Joan Lafont, acabà de cobrar els seus honoraris. Al cap de pocs anys, el 1463, en plena guerra civil contra Joan II, el casal sofrí un primer saqueig i incendi pels partidaris del rei, dirigit per Bernat Guillem d’Alta-riba, ja que Bernat IV de Mont-rodon era capità de les forces de Vic, rebels al rei. Els perjudicis causats a l’edifici foren avaluats en tres-cents florins. El casal, a partir d’aquest moment, quedà deshabitat. Mentre durà la guerra, els Mont-rodon habitaren el seu casal de Vic. El 1472 per ordre del rei es retornà el casal de Mont-rodon al dit Bernat, i el casal tornà a ésser ocupat. Els anys 1622 i 1623 es practicaren noves obres en l’edifici. Finalment, a mitjan segle passat s’esllavissà una bona part del mur de llevant, que calgué refer.

Aquest casal es convertí en una masoveria i ja no es tingué cura del seu estat. Des dels anys 1960, l’edifici ha estat deshabitat i es trobava en un estat de conservació deplorable. L’any 1981 la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració, la qual és continuada pel seu propietari actual, Ramon Costa, de Taradell. L’edifici es troba actualment en bon estat de conservació. (APF-ABC)

Casal

Secció longitudinal del casal i planta intermèdia del casal. Escala 1:200 (planimetria: Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya).

El casal de Mont-rodon és actualment, en línies generals, un gran edifici gòtic de planta rectangular, gairebé quadrada, amb un pati al centre, que contenia l’escala, molt modificat a causa d’un canvi de cobertes que convertí el terrat, del qual encara es dibuixen els merlets a la façana principal, en una teulada, que altera l’estructura original.

A l’angle nord-est, i totalment integrada en el conjunt de l’obra gòtica, es troba l’estructura del casal primitiu. Aquest és un edifici rectangular, orientat a llevant, amb el cantó de ponent constituït per la mateixa roca a la planta baixa, amb dues plantes separades per un teginat de fusta i dividides en dues estances gairebé quadrades. No podem saber com devia ésser la seva coberta original. La part més destacable és, sens dubte, la façana de llevant, a la planta baixa de la qual hi ha obertes sis espitlleres, mentre que al primer pis s’obre una gran finestra geminada, amb un massís pilar central, recoberta en el curs de les obres de restauració de què ha estat objecte el casal.

La total integració de l’edifici original en l’obra gòtica ha fet perdre els seus trets específics, sobretot a l’interior, totalment modificat, a partir de l’estructura inicial, encara llegible, sense que hom pugui afirmar si l’edifici tenia plantes damunt el primer pis actual.

L’aparell ha estat fet amb petits carreus escairats, disposats en filades uniformes i regulars, en els quals es combina la pedra calcària clara amb la pedra sorrenca de color rogenc, utilitzada sobretot en els brancals i arcs de la finestra geminada.

Alçats de l’edifici a escala 1:200: d'esquerra a dreta i de dalt a baix, les façanes de llevant i migjorn, i les de ponent i tramuntana.

Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya

El casal de Mont-rodon constitueix, amb la seva estructura adossada a la roca, un magnífic exemplar en molt bon estat de conservació i de lectura, d’un edifici residencial, possiblement construït dintre el segle XII, encara dins la tradició tecnològica de l’arquitectura del segle anterior, sense que puguem estudiar a fons els seus paral·lelismes topològics a causa de la manca d’edificis d’aquest tipus i època, conservats a Catalunya. (JAA)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família, “Taradell”, núm. extra, pàgs. 143-153, Taradell 1959-60.
  • Antoni Pladevall: Guillem de Mont-rodon, mestre del temple i tutor de Jaume I, Barcelona 1976.