Situació
Vista de la façana de tramuntana, amb un mur construït amb uns carreus molt grossos.
J. Bolòs
És una casa forta de planta rectangular situada al veïnat de Baseia. Actualment forma part de les dependències del mas Batlle. Només la façana de tramuntana de la fortificació dóna a un carrer i és visible sense haver d’entrar a les dependències del mas.
Mapa: 258M781. Situació: 31TEG008732.
Venint de Figueres, cal agafar la carretera que va cap a l’Escala i trencar cap a Siurana. Després de travessar el pont sobre el Rec Madral, a mà esquerra hi ha les cases del veïnat de Baseia. El primer conjunt d’edificis a mà dreta forma el mas Batlle.
Història
Durant els segles XII i XIII apareix en nombrosos documents el nom Baseia en relació amb personatges importants. En un primer moment, la correspondència amb Baseia d’Empordà és possible; més endavant és improbable.
En una època inicial, a la primeria del segle XII, apareix un magnat, anomenat Riambau de Baseia, actuant a l’Empordà. Després, ell mateix, o, potser, un parent seu, surt documentat sovint al costat dels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, en instruments transcrits en el Liber feudorum maior.
Cap a l’any 1100, hi ha notícies d’un Riambau de Baseia (“Reyemballi de Basilia”), que sembla que era emparentat amb els senyors de Pals. Segons Lluís Monreal i Martí de Riquer, Ermessenda, filla d’Oliver, senyor del castell de Pals, es casà amb aquest Riambau. Sembla que Oliver de Pals, conjuntament amb els seus germans i aquest Riambau actuant com a senyors feudals, es dedicaren a robar i devastar terres del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
L’any 1111, torna a sortir un Riambau (“Reamballi de Basilid”), aquest cop ja al costat del comte. Signa com a testimoni, al costat dels senyors de la Tallada, de Peratallada i d’altres llocs, en un document de renúncia que féu el comte de Cerdanya.
L’any 1130, surt un “Raiamballus de Bailia” que és present en el testament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. Quatre anys més tard, “Rembaldi de Baseia” fa de testimoni en un pacte establert entre el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i Guillem de Salsa. El 1136, el mateix Riambau signà també en un document del senescal Guillem Ramon.
A més d’aquest Riambau, segons J. Botet i Sisó, l’any 1114 també apareix un Humbert de Baseia, que, en aquesta data, presentà homenatge al bisbe de Girona pel castell de Juià.
De fet, és possible que calgui relacionar més aviat la majoria d’aquests Baseia amb una família de magnats de la zona del Montseny i de la Tordera (senyors dels castells de Sesagudes, Miravalls, Montpalau, Palafolls, etc.). Segons Josep Maria Pons i Guri, l’any 1151 un Guillem Umbert de Basella féu testament. Aquest home, que era senyor d’una bona part dels dominis suara esmentats, tenia un germà anomenat Riambau i un oncle d’aquest mateix nom. Cal dir, però, que una de les donacions que féu en el testament, a part les de béns situats a la zona del Montseny, fou feta a la parròquia de Santa Coloma de Siurana. També féu deixes a d’altres institucions eclesiàstiques de l’Empordà, on tenia diversos drets. Això pot fer pensar que una de les branques de la família, la que portava el nom Baseia, provenia d’aquest poblet empordanès.
Segons Joan Badia, l’any 1163 hi havia un Ramon del castell de Baseia que féu de marmessor en un testament de Ponç Guillem d’Oltrera. L’any 1234, segons J. M. Marquès, Ramon de Palau deixà als seus fills, en el testament, el castell de Baseia.
Edifici
Ésuna fortificació de planta rectangular, amb una longitud interior, de nord a sud, de 6,30 m, i una amplada a l’interior de 4,95 m. Les parets tenen un gruix d’uns 120 cm. Actualment aquesta construcció s’ha conservat en una alçada d’uns 6 m, tot i que potser cal distingir els 4 m primers dels restants 2 m, bastits amb un aparell una mica diferent.
La porta, oberta a l’extrem meridional del costat de llevant, és acabada amb un arc de mig punt, format per 6 dovelles que tenen un gruix de 24 cm i que en l’actualitat són tapades en una bona part.
A la paret de migjorn hi ha tres espitlleres repartides al centre i als extrems del mur. A la paret de tramuntana actualment se’n veuen tres i al mig una finestra; cal suposar, però, que originàriament també hi havia tres espitlleres. A l’angle sud-est, al costat de la porta, hi havia una altra espidiera. Aquestes sageteres, concretament les del mur septentrional, tenen una alçada de 110 cm, que correspon a la de quatre carreus.
Els carreus d’aquest edifici són grassos, ben escairats, força treballats i ben arrenglerats. Tenen unes mides de 30 cm d’alt per uns 60 cm d’ample i són units amb morter de calç. Per damunt dels 4 m, els carreus d’aquest edifici són semblants als de la part inferior, bé que lleugerament més ben treballats.
De l’angle sud-est de l’edifici i en direcció a llevant surt una paret, amb un aparell constructiu semblant al de la resta de la fortificació; en aquest mur s’obre una porta grossa, la qual, a l’exterior, té una amplada de 150 cm i que és acabada amb un arc de mig punt, format per 11 dovelles de 60 cm d’alt i de 23 cm de gruix. El gruix d’aquest mur és de 90 cm; per tant és una mica més prim que el del cos principal de la casa forta. L’existència d’aquesta segona porta, més grossa, fa pensar que hi devia haver un clos, o potser una sala coberta, situat al costat de la torre principal.
Aquesta construcció, que en conjunt pot ésser datada vers el segle XII o el XIII, pot correspondre a una casa forta d’un senyor local. Cal assenyalar que, malgrat tenir un bon conjunt d’espitlleres i uns murs ben treballats, té les dues portes al nivell del terra. Així mateix, tot i ésser bastant homogènia, segurament s’hi podrien descobrir diverses etapes constructives, precedents a l’època moderna, que fou aprofitada com a dependència d’una casa de pagès, el mas Batlle (nom, d’altra banda, prou significatiu).
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Josep M. Pons i Guri: La sucessió de Guillem Umbert de Basella, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. 22, Girona 1975-75, pàgs. 153-175.
- Josep M. Marquès i Planagumà: Pergamins de la mitra (891-1687), Arxiu Diocesà de Girona, Girona 1984.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, pàgs. 341 i 620.
Bibliografia sobre l’edifici
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., pàgs 341 i 620.