Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
avinagrament
Enologia
Alteració del vi produïda pel desenvolupament d’una fermentació acètica no controlada ( vinagre
).
Els vins, en començar a acidificar-se picar-se, gairebé sempre es tornen tèrbols El vi atacat desprèn olor acètica i és de paladar àcid El seu aspecte pot ésser, també, característic en vins negres es forma un tel finíssim, gris blanquinós o rogenc Són més sensibles a l’avinagrament els vins novells de poc grau i els que han fermentat defectuosament Els vins de graduació molt alta poden ésser considerats pràcticament immunes La prevenció contra l’avinagrament és feta principalment seguint les normes d’una bona elaboració, emprant gas sulfurós, per tal de mantenir les condicions…
àcid trifluoroacètic
Química
Un dels àcids orgànics més forts coneguts.
És un líquid incolor, fumant, molt higroscòpic, d’olor acètica molt penetrant, fortament corrosiu, no inflamable, miscible amb tots els solvents, que bull a 72°C És emprat en síntesi orgànica, com a medi de reacció àcid no oxidant i com a catalitzador
síntesi acetilacètica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la incorporació d’una…
amidasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços amídics.
L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la…
fermentació
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…
anhídrid acètic
Química
Anhídrid de l’àcid acètic, (CH3CO)2O.
Líquid mòbil, molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic, que bull a 140°C Es dissol lentament en aigua, donant l’àcid, i és miscible amb èter, àcid acètic i etanol a poc a poc, s’hi transforma en acetat d’etil Era preparat primitivament per reacció de l’acetat sòdic amb clorur d’acetil o de sulfuril i, més tard, a partir de fosgen i d’àcid acètic Actualment és obtingut per tres procediments A Per reacció, en fase líquida, de l’acetilè amb l’àcid acètic glacial, amb sal mercúrica com a catalitzador es forma diacetat d’etilidè, el qual, destillat amb…
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de color groc d’…
àcid tricloroacètic
Química
Sòlid cristal·lí, incolor i deliqüescent, d’olor acètica molt penetrant, fortament corrosiu, soluble en aigua, en alcohol i en èter, que es fon a 58°C i bull a 198°C.
Hom l’obté per oxidació de l’hidrat de cloral o per cloració fotoquímica de l’àcid acètic Presenta una acidesa molt superior a la de l’àcid acètic, a causa de l’efecte inductiu dels tres àtoms de clor pK a = 0,70 És emprat en síntesi orgànica, com a reactiu per a la detecció de l’albúmina i en la preparació d’herbicides
àcid carboxílic
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
bleu
Enologia
Malaltia del vi, produïda pel bacteri Coccus anomalus
, que n’afecta particularment la nitidesa; els vins atacats es tornen terbolencs i amb el color trencat; augmenta l’acidesa acètica, bé que no afecta el paladar.
Ocasiona perjudicis en el procés d’elaboració del vi de cava en finalitzar la presa de l’escuma Cal recuperar els vins atacats mitjançant clarificacions