Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
llei adjectiva
Dret penal
Dret processal
Denominació que hom sol donar a la llei processal i a la llei penal en tant que regulen l’activitat procedimental desenvolupada pels organismes jurisdiccionals i castiguen les conductes punibles segons la llei penal.
adjectiu | adjectiva
Química
Dit dels colorants indirectes (per oposició a colorant substantiu), que poden ésser químicament molt diversos, però que en tintoreria necessiten tots una substància auxiliar, anomenada mordent, per poder-se fixar sobre la fibra.
El mordent és retingut sòlidament per la fibra i el colorant forma amb ell una laca colorejada insoluble Segons com sigui el mordent, el matís queda alterat en conseqüència, però la insolubilitat de les laques dóna al tint una solidesa molt superior a la generalment obtinguda amb els colorants substantius o directes
relatiu
Gramàtica
Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom (explícit o implícit) o a una part d’oració substantivada que representa (anomenats antecedent del relatiu) una proposició subordinada (anomenada relativa-adjectiva o substantiva) que l’especifica o l’explica.
El relatiu, en l’oració subordinada relativa, pot fer les mateixes funcions sintàctiques de subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, que pot fer el substantiu en la principal Els pronoms relatius catalans són el feble que , els forts què qui , el compost el qual amb les altres formes corresponents la qual, els quals, les quals i l’adverbial on Tipus de pronoms relatius categoria formes antecedent funció en l’oració relativa exemples oracions pronominal feble que substantiu subjecte Un home que parla així no pot enganyar adjectiva especificativa substantiu…
proposició completiva
Gramàtica
Proposició que exerceix una funció sintàctica equivalent a la de qualsevol complement de la proposició simple.
Pot fer l’ofici de subjecte, d’objecte, de complement indirecte o circumstancial, o bé formar part d’algun d’aquests complements Hom l’anomena substantiva o adjectiva , segons que la determinació que estableixi sigui feta a la manera d’un substantiu o a la d’un adjectiu M'agrada ‘que estudiïs música' substantiva funció de subjecte Hem trobat el llibre ‘que havíem perdut' adjectiva completa el substantiu llibre
filharmonia
Música
Amor a la música.
La forma adjectiva filharmònic -a fa referència a les societats o institucions que fomenten interessos musicals, així com als afeccionats a la música
atribut
Gramàtica
Element que serveix per a qualificar i determinar un substantiu.
La qualitat que expressa l’atribut es refereix al substantiu a través d’un verb copulatiu En conseqüència, l’atribut forma part del predicat nominal, i es troba en les proposicions atributives o copulatives és allò que hom predica del subjecte Per tant, té una funció clarament adjectiva, i, en el cas que un substantiu faci d’atribut, aleshores, com que igualment completarà un altre substantiu, restarà adjectivat El meu cosí és arquitecte
agricultura biodinàmica
Agronomia
Agricultura que, partint de la concepció de la unitat d’explotació agrícola com un sol organisme, recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d’elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Començà el 1924, com una aplicació dels principis de l’antroposofia de Rudolf Steiner Les objeccions a l’agricultura biodinàmica se centren en el fet que es poden obtenir resultats similars simplement amb l’agricultura orgànica i, a més, en què les preparacions que es fan servir, per exemple per a obtenir adobs, no estan basades en la ciència sinó en l’antiga alquímia o la geomància La forma adjectiva biodinàmica està formada sobre els ètims grecs bíos ‘vida’ i dýnamis ‘força’, en referència a l’energia de la vida a què es vol acordar aquesta pràctica per assegurar la salut del…
frase
Lingüística i sociolingüística
Construcció sintàctica integrada per més d’una unitat gramatical.
En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial…
tonalitat
Música
Organització dels elements musicals d’acuïtat definida a l’entorn de dos conceptes que es donen simultàniament: sistema -conjunt d’elements que l’oïda interpreta com a congruents entre si (deixant fora els que no s’hi consideren)- i centre -element que fa sensació de conclusivitat i repòs i al voltant del qual es relacionen de manera jeràrquica la resta d’elements del sistema.
L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va confirmant o…