Resultats de la cerca

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’…

L’antiga església de Sant Miquel ocupava el solar on ara es dreça l’església gòtica de Sant Domènec L’any 1021, en el testament del sacerdot Vives, hi ha una deixa a favor de l’obra de l’església de Sant Miquel, però sense cap especificació del seu topònim, encara que sembla factible que es refereixi a Sant Miquel de la Seu L’església fou edificada pel bisbe Ermengol que, en el seu testament del 1033 on s’especifica que ell l’edificà li deixà els alous que tenia a Gramós, Validan, Vilva, Sardina, a més de masos i les propietats que posseïa a la vall de Ripoll Al llarg del segle XI l’església…

Originari d’una família d’ hidalgos agricultors de Ruiloba, extremament pobra El seu pare, Santiago López i Ruiz de Piélago, morí a Cadis, on havia anat a treballar, quan Antoni tenia dos anys El 1831 passà a Cuba, on amassà una gran fortuna, gràcies sobretot al tràfic d'esclaus Es dedicà al transport marítim El 1852 constituí, a Santiago de Cuba, A López i Cía, societat que féu bastir el primer vaixell espanyol d’hèlix, primera nau de la Compañía Transatlántica Española  1881 Passà a residir a Barcelona el 1856, a la casa dels banquers indianos Vidal i Quadras, establí la línia Alacant-…

En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En…

Assistència sanitària per a tots El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar al principi d’any la garantia d’assistència sanitària de cobertura pública a tota la població empadronada a Catalunya, malgrat que pel Reial Decret 1192/2012, de 3 d’agost, el Govern de l’Estat havia tret als ciutadans estrangers sense permís de residència la seva condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut SNS El departament va justificar l’anunci per evitar els perjudicis per a la salut d’aquestes persones que es poden produir en cas de no rebre dita assistència, evitar…

Si la pintura pirinenca del segle XII se situa en una cota alta dins la qualitat general del país en funció de les coordenades històriques del moment, el desplaçament durant el segle XIII dels centres de gravetat ens allunya de les muntanyes i ens mena a capitals com Barcelona, Lleida o Tarragona, on no s’ha conservat, però, pràcticament res del revestiment cromàtic que pogueren adquirir al dos-cents els murs dels seus temples El que resta d’aquest temps són produccions excèntriques, sovint d’aspecte secundari, que devien derivar de conjunts perduts de més nivell Un cas singular dins d’aquest…

Antoni Claperós i els seus dos fills, Joan i Antoni, han estat considerats tradicionalment els millors representants de l’escultura gòtica catalana en el pas de les fórmules internacionals al realisme d’influència flamenca Efectivament, la seva obra suposa una producció important dins de l’escultura d’aquest moment, especialment a Barcelona, però també a Girona Davallament de la Creu i noces de Canà, claus de volta de les ales nord i est del claustre de la catedral de Barcelona, prop del templet del brollador La primera va ser feta el 1448 per Antoni Claperós i la segona, del mateix moment,…