Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
Ramon Rossell i Mestres
Música
Intèrpret de tenora i compositor de sardanes català.
Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador…
Satoshi Kon
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i autor de manga i anime japonès.
Estudià a la universitat d’arts de Musashino, i s’inicià com a dibuixant de manga Admirador i deixeble de Katsuhiro Otomo, creador de la sèrie i posteriorment del film de culte Akira , compartia amb aquest autor la inclinació per la superposició de les dimensions onírica i real i la percepció distorsionada, a partir de les quals construïa històries sovint angoixants i de gran tensió narrativa Debutà en el cinema amb la producció Perfect Blue 1998, a la qual seguí Millennium actress 2001, amb el qual guanyà el premi Orient Express al Festival de Cinema de Sitges, Tokyo Godfathers…
Rodrigo Sánchez de Mercado
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de la catedral de Zamora, inquisidor de València, abat de Santa Maria a la catedral d’Astorga, membre del Consell Suprem de la Inquisició i un dels seus delegats el 1501 a Còrdova Bisbe de Mallorca 1511-30, llevat dels primers anys no hi residí, i la mitra fou governada pel seu germà Sancho com a procurador seu Durant les Germanies, intervingué des de València en la preparació de l’exèrcit reialista de repressió contra els agermanats mallorquins Fou després bisbe d’Àvila 1530-48, virrei de Navarra i comissari de la Santa Croada Admirador de Cisneros, fundà, el 1543, el…
John Carpenter
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Admirador de cineastes clàssics com Alfred Hitchcock i Howard Hawks, és un dels principals especialistes en cinema fantàstic i de terror del cinema nord-americà Debutà amb la pellícula de ciència-ficció de baix pressupost Dark Star 1974 i, després de realitzar Assault on Precinct 13 1976, obtingué un gran èxit amb Halloween 1978 També ha dirigit The Fog 1980, Escape from New York 1981, The Thing 1982, Christine 1983, Starman 1984, Big Trouble in Little China 1986, Prince of Darkness 1987, They Live 1998, Memoirs of an Invisible Man 1992, In the Mouth of Madness 1994, Village of…
Turlough O’Carolan
Música
Arpista i compositor irlandès.
Quan tenia divuit anys quedà cec a causa de la verola i a partir de llavors es dedicà a viatjar per Irlanda tot interpretant les seves cançons i peces per a arpa Establí amistat amb l’escriptor Jonathan Swift i amb altres personalitats del seu temps Gran part de la seva música és alegre i viva, reflex del temperament extravertit del compositor Les seves obres a ritme de dansa mostren la influència tant de melodies populars irlandeses com de la música culta italiana Conegué les obres d’A Vivaldi i A Corelli i fou un gran admirador de F Geminiani, el qual probablement conegué a…
Hermann Levi
Música
Director alemany.
Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes…
Alfonso de Valdés
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor i humanista castellà.
Entrà en la cancelleria reial i fou secretari i llatinista oficial de Carles I 1526 Actuà d’intermediari en els greus conflictes politicoreligiosos entre l’emperador i els protestants Admirador i seguidor d’Erasme, amb qui mantingué correspondència, el defensà de les possibles accions de la inquisició 1627 Una de les seves obres fonamentals, conseqüència dels greus moments polítics el saqueig de Roma, el 1527, és el Diálogo de Lactancio y un Arcediano o De las cosas ocurridas en Roma , on fa una defensa de l’actuació de l’emperador i una severa censura de caràcter erasmista La…
Josep Serra i Porson
© Fototeca.cat
Pintura
Educació
Pintor i pedagog artístic.
Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt…
Atenàgores
© Fototeca.cat
Religions orientals
Patriarca ecumènic de Constantinoble.
De nom Aristocles Spyru Fou ordenat diaca el 1910 El 1922 fou ordenat sacerdot i bisbe i elegit metropolita de Corfú Posteriorment fou nomenat arquebisbe per als grecs d’Amèrica 1930-48 El 1948 fou elegit patriarca ecumènic de Constantinoble, i esdevingué així el cap espiritual de l’Ortodòxia Destacà especialment pels seus esforços a favor de la unitat dels cristians convocà tres conferències panortodoxes a Rodes 1961, 1963, 1964, on hom tractà de la cooperació de les Esglésies, de la possibilitat d’un diàleg amb l’Església de Roma i de la celebració d’un futur sínode panortodox Amic i …
Nicolas de Grigny
Música
Organista i compositor francès.
Entre el 1693 i el 1695 fou organista de Saint-Denis a París, i des del 1697, de la catedral de Reims, càrrec aquest darrer que ocupà fins a la seva mort El 1699 publicà el Premier livre d’orgue , que inclou nou grups de peces les quatre parts de l’ordinari de la missa i cinc himnes Cada grup s’inicia amb un cantus firmus en notes de llarga durada, seguit d’un moviment fugat i diverses peces més entre duets, récits i diàlegs Aquesta obra es caracteritza per una extraordinària complexitat contrapuntística i unes expressives ornamentacions El mateix JS Bach en fou un gran admirador…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina