Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
cosir
Passar un fil, cordill, etc, generalment mitjançant una agulla, a través d’un teixit o d’un altre material semblant per ajuntar-ne dos trossos, per tapar-hi un forat, per atacar-lo, per fer-hi un adorn, etc.
Sant Feliu de Parlavà
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, al mur de la qual hi ha inclosos diversos elements de l’edifici romànic J A Adell L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà es troba al bell mig i al sector més elevat del nucli de la població Mapa 296M781 Situació 31TEG026525 El poble de Parlavà és a la cruïlla de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà de Portbou amb la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí JBH Història El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el seu testament de l’any 989, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou del terme de “ Palacio Ravano” La…
Cronologia de la prehistòria
Dates històriques Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC 30000aC-8000aC La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles Neolític 6000-2500 aC Trobem les primeres aglomeracions protourbanes Roc d’en…
tapacostures
Indústria tèxtil
Cinta, generalment de cotó, teixida amb lligat de tafetà, amb petits motius ornamentals, generalment obtinguts en fer saltar bagues als fils d’ordit o als de trama, que serveix, alhora, en la confecció de vestits, d’adorn i per a dissimular les costures i els punts.
baga
Nus o llaçada en què un dels caps de la corda, cordó, etc, no és fet passar del tot i forma com un ull o anella per on pot passar una altra corda, cordó, etc, on pot ésser subjectat un gafet, ganxo, etc, que serveix d’adorn, etc.
wampum
Etnografia
Nom donat als enfilalls o rosaris de conquilles de colors utilitzats tradicionalment pels indis de l’Amèrica del Nord com a adorn o com a signe o garantia dels compromisos presos en els tractats i els convenis intertribals i, durant els s. XVII i XVIII, com a moneda de canvi entre indis i blancs.
Sovint adoptava la forma de cinyell o de collar, i el brodat de conquilles prenia formes o motius geomètrics El seu valor depenia del color i del grau de finesa en l’elaboració L’intent dels anglesos i els holandesos de fabricar-ne industrialment s XVIII en comportà la fallida en l’aspecte comercial
art xinès
© Fototeca.cat
Art
Art propi de la Xina.
L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…
L’escultura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…
El marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…
Breu història del vestit
Els orígens del vestit La manera de vestir és un aspecte destacat dels costums de les cultures a totes les latituds i a totes les èpoques d’ençà de la prehistòria De fet, l’adopció de diferents formes de vestir, inclosa l’ornamentació personal, es remunta a un moment imprecís de l’edat de la pedra Des dels seus orígens remots, el vestit no ha tingut com a única finalitat protegir la persona de la intempèrie El relat bíblic del Gènesi, per exemple, atribueix al pudor l’impuls primari que porta la persona a tapar-se el cos, si més no parcialment, i fa coincidir l’inici d’aquesta pràctica amb la…