Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
El regionalismo
Obra de Joan Mañé i Flaquer, inicialment escrita en forma d’articles adreçats des del Diari de Barcelona a l’escriptor castellà Gaspar Núñez de Arce, i publicada com a volum l’any 1887.
Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartes provinciales adreçades a Cánovas del Castillo 1875 i, sobretot, a El catalanismo , conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre 1878 El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol
Programa d’Aprenentatge Permanent
Programa de la Unió Europea amb una durada prevista de set anys (2007-13) que té per objectiu fomentar l’aprenentatge continuat, estimulant l’intercanvi i la cooperació entre professionals i institucions dels diferents estats.
És el successor dels anteriors programes Sòcrates 1994-99 i Sòcrates II 2000-06 i s’estructura en quatre subprogrames adreçats als diferents nivells educatius Comenius educació infantil, primària i secundària, Erasmus educació superior, Leonardo da Vinci formació professional i Gruntvig educació de persones adultes
Associació de Pilots de Muntanya d’Espanya
Esports aeris
Club de vol de muntanya amb seu a Barcelona.
Coneguda com APME, duu a terme vols amb avió a motor i amb ultralleuger en zones muntanyoses En collaboració amb l’Aeroclub Aviadores de Montaña de Aragón, organitza cursos d’introducció al vol de muntanya adreçats a pilots privats i d’ultralleuger La seva zona de vol habitual són els Pirineus, seguida dels Alps
súplica
Diplomàtica i altres branques
Dret
Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.
Indispensable per a obtenir la intervenció del sobirà, en la seva redacció calien normes i fórmules determinades pel dret o el costum, tipificades en els formularis formulari medievals En els documents adreçats al papa calia una formulació especial, que hom tipificà al s XV en instituir llur presentació a través d’un procurador i llur recepció a través d’un referendari
Baptista Mirambell
Literatura catalana
Poeta.
Recopilà, segurament entre el 1623 i el 1640, una collecció de versos de Vicent Garcia i d’alguns altres poetes de la seva escola al Recreo i jardí del Parnàs i muses catalanes El manuscrit inclou també una dècima seva i un sonet i una dècima —signats amb pseudònim— adreçats a ell i que, posteriorment, foren atribuïts al Rector de Vallfogona
Miquel de Giginta i d’Oms
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà
Centre d’Influència Catòlica
Associació religiosa fundada a Barcelona el 1950 per Maria Rosa Farré i Escofet.
Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Joan
Cristianisme
Abat de Santa Cecília de Montserrat (~1011-17).
Noble català, abans d’ésser abat havia estudiat a Ripoll Ell i el seu germà, Bernat de Sant Vicenç, prohom de la cort del comte de Barcelona, abandonaren el país per fer-se monjos al monestir de Fleury, on era venerat sant Benet, al qual oferiren un evangeliari d’argent amb uns dístics dedicatoris Joan és autor d’una carta i d’un poema adreçats a l’abat i bisbe Oliba de Vic
Nummi Emilià Dextre
Història
Noble romà, fill de Pacià, bisbe de Barcelona.
Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus , on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia , que s’ha perdut Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395 És l’única data certa que hom en coneix Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats Els fragments de Cronicó de Dextre , publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error
Jaume Piquet i Piera
Economia
Teatre
Autor i empresari teatral.
Paleta i gravador, a partir del decenni de 1870 es dedicà a una producció molt abundant de peces teatrals de circumstàncies, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, sense pretensions literàries d’entre totes elles hom pot destacar, per exemple, Catalans Fora les quintes o La monja enterrada en vida o secrets d’aquell convent Fou empresari del Teatre Odeon, que proveïa quasi totalment amb les seves obres i amb el qual aconseguí una regular fortuna i una gran popularitat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina