Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
tesmòteta
Història
Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos (els altres eren l’arcont epònim, l’arcont polemarc i el rei, amb els quals no tenien vincle de col·legialitat).
Durant els s V i IV aC els tesmòtetes eren anuals i elegits a sort, instruïen causes públiques com ara delictes contra l’estat i algunes de privades com ara adulteri, furt, etc
Zaleuc
Història
Història del dret
Antic legislador grec de Locres Epizefiris, que la tradició relaciona amb Tales, Pitàgores, Licurg i Kharondas.
Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri
Caterina Howard
Història
Reina d’Anglaterra.
Cinquena muller d’ Enric VIII 1540 Neboda de Thomas Howard , el seu casament 1540 fou decidit per aquest i per Stephen Gardiner , bisbe de Winchester, per tal d’anullar la influència de Thomas Cromwell , protector d’ Anna de Clèves Acusada d’adulteri, fou condemnada a mort
Ofoni Tigel·lí
Història
Prefecte del pretori de Neró.
D’origen humil, fou administrador de la casa de les germanes de Calígula acusat d’adulteri amb una d’elles, Agripina, fou exiliat 39 Amic de Neró, fou nomenat prefecte dels vigiles i successor de Burre en el pretori 62 Omnipotent després de la conjura dels Pisons, en el perill abandonà l’emperador Condemnat a mort per MS Otó, se suïcidà
Johann Friedrich Struensee
Història
Polític danès.
Metge i home de confiança de Cristian VII de Dinamarca Suprimí el Consell d’Estat i, com a ministre del gabinet 1771, inicià una política reformista llibertat de premsa, reducció de les servituds de la pagesia, unitat de jurisdiccions i reforma del govern municipal de Copenhaguen Enemistat amb la noblesa i la clerecia, fou acusat d’adulteri amb la reina, detingut i torturat fins a morir
Clàudia Octàvia
Història
Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic
Lluís X de França
Història
Rei de França (1314-16) i de Navarra (Lluís I) (1305-16).
Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315
Margarida de Borgonya
Història
Reina de Navarra.
Filla del duc Robert II de Borgonya, fou casada 1305 amb el rei Lluís I de Navarra després rei Lluís I de França Fou acusada d’adulteri i de màgia, igual que les seves cunyades Joana de Borgonya i Blanca de Borgonya, que practicaven a la torre de Nesle, i totes tres foren empresonades El seu marit la féu assassinar Alexandre Dumas pare s’inspirà en aquests fets per escriure la seva obra La Tour de Nesle 1832 també són el tema d’una trilogia de Michel Zévaco
Anna Bolena
Història
Reina d’Anglaterra, segona muller d’Enric VIII.
Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’Anglaterra Elisabet I , acusada d’adulteri,…
Joan Alfons d’Aragó i de Borja
Història
Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare, Martí d’Aragó, duc de Vilafermosa.
El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard 1571, acusada d’adulteri, sentència que fou executada Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II L’enemistat entre el comte de Chinchón,…