Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pena aflictiva
Dret
Pena corporal que afecta la integritat física de la persona.
Abolida la pena de mort, no queda en el codi penal espanyol cap pena aflictiva
error de dret
Dret
Error en el qual la ignorància o coneixement inexacte afecta una norma jurídica.
Té les conseqüències que en cada cas especifica la llei
perdó de la part ofesa
Dret
Extinció de la pena quan el delicte privat (violació, rapte, injúria, etc) és perdonat per la part ofesa.
Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena
error de fet
Dret
Error en el qual la ignorància o coneixement inexacte afecta un fet, una cosa, una persona, etc que no és, una norma jurídica.
balanç de l’economia nacional
Economia
Dret
Registre de tots els actius nets de les unitats econòmiques d’un país que, en conjunt, en formen el capital nacional.
Aquest és constituït pels béns físics del país cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancellades El balanç del capital nacional,…
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…
aleatori | aleatòria
Dret
Dit del contracte en el qual a la prestació certa d’una part correspon una prestació incerta de l’altra (renda vitalícia), o en el qual la incertesa afecta ambdues parts (l’aposta).
llei Òmnibus
Dret
Nom amb què es designen les modificacions legislatives que afecten diversos textos legislatius i que tenen la seva causa en la reforma estructural d’una matèria o en el desenvolupament d’una decisió política que afecta diversos sectors.
Han estat conegudes, per exemple, les reformes legislatives impulsades pel Govern de la Generalitat que presideix Artur Mas i aprovades pel Parlament de Catalunya al desembre del 2011, derivades de la política d’austeritat i de reducció del dèficit públic de la Generalitat a través de la reestructuració del sector públic i de l’adopció de mesures de dinamització de l’economia Aquestes anomenades lleis òmnibus integren la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millora de la regulació normativa i la Llei 11/…
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
Codi Civil de Catalunya
Dret
Cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de dret civil català, en el qual s’integren els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi.
Tot i que els Decrets de Nova Planta no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932 reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i, posteriorment, el del 2006…