Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Les religions més difoses
Aquest mapa representa la distribució dels fidels de les sis religions més difoses per estats, en percentatge sobre la població total també s’hi representen els seguidors de religions autòctones, els no religiosos i els que es declaren ateus Aquest mapa se situa entre l’anterior, que mostra la distribució territorial d’aquestes religions i el mapa 41, en què es representa la pluralitat religiosa per estats En efecte, els colors d’aquest mapa mostren, d’una banda, la distribució territorial, però en aquest cas es fa referència al nombre de practicants, i, de l’altra, a la diversitat, en estats…
La dreta a Eivissa i Formentera
Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van tenir una importància considerable per al futur polític d’Eivissa i Formentera, i no precisament pel fet que apareguessin i es potenciessin per primera vegada organitzacions noves de caràcter republicà i/o d’esquerra, sinó pel fet que a partir d’aquestes eleccions es pot parlar d’una veritable reorganització de les dretes eivissenques, que des del 1931 controlaren la política local del període republicà, i la seva influència transcendí la Guerra Des de la Restauració borbònica la política illenca havia estat dominada pels partits dinàstics controlats…
La Nova Cançó
Els components d’Els Setze Jutges, O Maspons, 1964 AOM Ens calen cançons d’ara és el títol del text que es reconeix com a primera expressió pública del futur moviment Aparegué el 1959 a “Germinabit”, predecessora de “Serra d’Or”, i el signava Lluís Serrahima, un dels futurs membres d’Els Setze Jutges El moment coincidia amb la gestació dels primers conjunts espanyols mimètics del pop anglosaxó, que començarien aviat a sonar a les emissores de ràdio i a les primeries de la televisió A l’origen d’aquest vast fenomen sociomusical hi ha diverses iniciatives disperses i un sentit pragmàtic que les…
Pledejar contra el senyor
Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a resultat de la…
ball esportiu
Arxiu Eva Maria Angües / Cegestudio
Ball esportiu
Pràctica esportiva que comprèn determinades formes evolucionades de ball de saló que tenen una tècnica tipificada i que són objecte de competicions.
El terme ball esportiu és una traducció de l’anglès dance sport , expressió amb què és conegut internacionalment Es practica en recintes tancats a partir d’una reglamentació que descriu els moviments que han d’executar els ballarins La seva pràctica comporta un elevat grau d’exercici físic, a més d’incloure un important component artístic i d’espectacle Dins el ball esportiu es distingeixen cinc disciplines balls estàndard, balls llatins, line dance & country western dance, street & pop dance i performing arts Els balls estàndards i llatins tenen moltes característiques en comú Ambdós…
El creixement urbà a les Illes
Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…
La col·lectivitat Rivière
Participació obrera en la collectivització de Rivière Resseguir el procés viscut a l’interior d’una empresa durant la seva trajectòria cap a la collectivització permet comprovar com es va produir un parallelisme entre els esdeveniments propis de la conjuntura política i el que va succeir en realitats productives concretes El cas de l’empresa Rivière, anomenada més tard Trefilería Barcelonesa Industria Obrera Colectivizada, és un exemple illustrador del conjunt de processos que es van viure en altres centres productius Malgrat que es circumscriu a una experiència concreta, el conjunt de la…
Víctor Balaguer i Cirera
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, novel·lista, narrador, historiador, memorialista, traductor i periodista.
Vida i obra Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i a l’activisme periodístic, en oposició a la voluntat de la seva mare Balaguer s’havia proposat imposar-se com a escriptor i per a això desplegà una intensa i diversificada activitat com a professional de les lletres La mort de Jaume ↑ Tió i Noè , el 1844, el posà al capdavant del romanticisme liberal, que havia quedat desintegrat per transfuguisme cap al moderantisme i l’historicisme o per exili o trasllat a altres terres en imposar-se el nou ordre…
La política científica i tecnològica de la Generalitat de Catalunya
El marc jurídic que ha permès el desenvolupament d’una política de recerca i desenvolupament R+D a Catalunya és l’Estatut d’Autonomia del 1979, a partir del qual el govern de la Generalitat va iniciar les actuacions pertinents per a fer efectives les transferències de competències de l’Estat En aquest context, l’Estatut estableix en l’article 97 que Catalunya té competència exclusiva en matèria d’investigació, sense perjudici del que disposa l’article 149115 de la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat competència exclusiva en matèria de foment i coordinació general de la investigació…
Història 2010
Història
El 2010 es recordarà com l’any en què el concepte de “memòria històrica”, associat amb el cicle República-Guerra-Franquisme, es va installar definitivament en la consciència pública, i això va multiplicar els actes que demanaven la “recuperació” d’allò que la dictadura franquista havia tractat d’encobrir o ocultar i, sobretot, va multiplicar l’atenció pública que s’hi prestava “L’afer Garzón” exjutge de l’Audiència Nacional, que va incoar una investigació sobre els crims del franquisme, fet que li va suposar la suspensió de les seves funcions sota el càrrec de “prevaricació” va servir per a…