Resultats de la cerca

Situació Una vista del turó que és coronat per les ruïnes del castell R Viladés Les seves restes, molt malmeses, s’aixequen enlairades sobre la serra de Querol, prop de la masia del mateix nom Només es conserven algunes restes dels murs defensius, però la seva ubicació deixa encara veure la seva situació estratègica, dominant el camí que portava de Berga a Cardona, la strata cardonensis Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 95,9 — y 49,8 31 TCG 959498 Hom pot anar-hi des de Montmajor per una pista en…

Situació Secció longitudinal de la capella M Anglada Aquesta església es trobava al barri anomenat de la Guia, que es troba al final del carrer de Sant Francesc, vora el pont que travessa el torrent de Sant Jaume, just davant l’encreuament amb el carrer de Folch i Torres El seu emplaçament és al sector sud-est del nucli de la ciutat Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,5 —y 41,9 31 tdg 384424 MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la vila de Vic, al costat de l’antic camí…

El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…

Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’aquesta família…

Situació Una vista de la construcció actual, la qual aixopluga les antigues installacions d’origen medieval L Prat L’aprofitament i el desenvolupament de l’energia hidràulica durant l’edat mitjana convertiren Olius en un focus d’activitat econòmica important del Solsonès El municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, acollí des del segle XI un bon nombre de casals moliners a les vores d’aquest riu, aprofitant el seu abundant cabal Aquests casals podien aixoplugar diverses moles, que sovint eren propietat de moltes persones Un dels molins més importants d’aquesta àrea geogràfica era…

Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…

Nucli històric Vista aèria del nucli històric de la ciutat que es desenvolupà entorn de l’església de Santa Maria, al centre de la foto ECSA - J Todó Sembla que l’inici urbanístic de la ciutat de Mataró es pot establir en l’època romano-republicana, segons que testimonien, entre altres vestigis, la troballa d’una necròpoli d’incineració segle I aC La ciutat, anomenada lluro, devia estar envoltada de muralles, de les quals s’han trobat restes en certs trams del seu perímetre Les fonts escrites també donen testimoni d’aquesta construcció defensiva Plini parla d’una lluro amb oppida governada…

Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben al replà situat al vessant meridional del puig Alt a la carena que divideix les valls de Montjoi i de Jóncols, vora el vessant d’aquesta darrera, al paratge anomenat també Rocaplana, a llevant de les fonts del mateix nom Mapa 259M781 Situació 31TEG190798 Hom hi pot arribar pel camí del coll de les Forques, que va des de la carretera de la base militar del Pení —que s’inicia a la de Roses a Cadaqués, al coll del Bombo— fins a la carretera de Roses a Cadaqués per Montjoi Per aquesta darrera pista, el camí esmentat es troba a mà esquerra, passat…

El museu L’actual Museu Duran i Sanpere de Cervera està integrat per diversos àmbits en els quals es localitzen obres d’art i altres peces relacionades amb el món de la paleontologia, l’arqueologia, la història comarcal i l’etnografia Aquesta institució està vinculada al Centre Comarcal de Cultura de Cervera, del qual formava part, i tingué el seu origen vers l’any 1914 Inicialment les poques peces de l’incipient museu, juntament amb l’Arxiu Municipal, es van ubicar a la Casa de la Ciutat de Cervera L’any 1918, l’Arxiu, i cal suposar que també les obres que constituïen l’embrió del futur…

Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…