Sant Jaume dels Malalts (Vic)

Situació

Secció longitudinal de la capella.

M. Anglada

Aquesta església es trobava al barri anomenat de la Guia, que es troba al final del carrer de Sant Francesc, vora el pont que travessa el torrent de Sant Jaume, just davant l’encreuament amb el carrer de Folch i Torres. El seu emplaçament és al sector sud-est del nucli de la ciutat. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 38,5 —y 41,9 (31 tdg 384424). (MAB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la vila de Vic, al costat de l’antic camí ral que anava a Vic passant pel Congost. La seva funció fou inicialment la de capella d’hospital de leprosos, per quedar com a simple capella, quan desaparegué l’hospital.

La capella es documenta a partir del 1210, quan Florència feu un llegat de sis diners a Sant Jaume dels Leprosos. El 1211 el rei Pere el Catòlic concedí a l’església de Sant Jaume i als seus leprosos, presents i futurs, un cens anual de sis sesters de vi. Pel regiment de la capella i de l’hospital es posseïen uns béns i terres administrats pels propis malalts que s’anomenaven “germans de Sant Jaume dels Malalts”. Així el 1236 els béns de la capella eren administrats pels malalts: Guillem de Pla, Ramon de Cabanes i Pere de Ripoll.

Aquesta funció assistencial degué durar fins a mitjan segle XIV, com ho testimonien els continuats llegats que se li fan; però en construir-se l’hospital de Vic degué quedar com a simple capella. Aleshores per una butlla del 1410 del papa Benet XIII es va unir la capella al benefici de sant Hipòlit de la catedral de Vic. En aquesta butlla s’esmenta clarament quina era l’antiga funció de la capella, que defineix com a: “capella rural de Sant Jaume dels Malalts, situada al suburbi de Vic, en la qual els leprosos nats en el territori d’Osona antigament acostumaven a albergar-se”.

Alçat de la capella a l’indret de l’absis.

M. Anglada

La seva existència posterior fins al segle XIX seguí essent una capella administrada pel sacerdot beneficiat de sant Hipòlit de la catedral de Vic. L’any 1809 fou profanada pels francesos i no es restaurà el culte fins al 1829. De nou fou profanada el 1936, però aquesta vegada ja no s’hi restablí el culte, sinó que es vengué a un particular.

Actualment el seu edifici s’ha convertit en magatzem de fusta, després d’haver servit de cort de porcs. L’edifici romànic ha sofert la mutilació del campanar i s’ha tancat l’atri construït el segle XV, i en la paret s’hi ha col·locat una capelleta que recorda l’antic culte a sant Jaume. (APF-ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau, rematada vers llevant per un absis semicircular.

M. Anglada

La capella queda gairebé totalment tapada per un gran cobert que ubica un taller d’asserradora de fusta i que cobreix l’absis al costat de tramuntana; hi ha un transformador elèctric a ponent, que dona a la via pública, on hi ha afegit un atri amb un arc apuntat, tapiat, on hi havia la leproseria; per la banda de migjorn hi ha adossada una construcció rural. Tota la construcció, tant de la part romànica com de la gòtica és colgada per un metre de terres sobreposades artificialment en el transcurs del temps per tal de salvar l’edifici dels freqüents negats ocasionats per les aigües del torrent de Sant Jaume.

La capella és d’una sola nau, coberta amb una volta de canó seguit, amb un absis semicircular, obert directament a la nau, sense cap mena d’ornamentació exterior, i proveït d’una única finestra de doble esqueixada. Al mur de migjorn hi ha una obertura que pot correspondre a la primitiva i sobre aquesta n’hi ha una altra que devia servir per a pujar al campanar de cadireta, que ara és destruït. En aquest mateix mur hi ha un gran esvoranc, obert en voler utilitzar l’interior com a magatzem. També al mur de ponent hi ha estat obert un esvoranc de dalt a baix, el qual ha destruït el portal que comunicava la nau amb l’atri.

Malgrat els greus desperfectes que ha sofert aquesta capella, la qualitat de l’aparell de carreus de les parets i l’estat de la volta fan que el conjunt es mantingui ben conservat i en bones condicions.

L’aparell manté ben arrenglerades i ajustades les seves filades. A l’interior es veuen les parets i les voltes engruixades, en un gran estat d’abandó. (MAB)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: Sant Jaume dels Malalts, a Vic, “Full Diocesà”, núm. 3348, Vic 15 de maig de 1975.
  • Jaume Ripoll i Vilamajor: Antigüedad de la capilla de Santiago a S. Jaime, sita extramuros de la ciudad de Vic, Vic 1829. (APF)