Resultats de la cerca

La seva obra ha estat molt discutida i sovint acusada de banal F Torrefranca n’ha rehabilitat la figura en destacar la importància que tingué tant en el procés de creació de la sonata moderna com en l’establiment de les premisses del que posteriorment fou l’estil mozartià El més destacat de les seves composicions fou l’ús característic de la forma arpegiada del baix en funcions d’acompanyament que duu el seu nom baix d’Alberti Fou un dels primers compositors a utilitzar l' allegro cantabile en les sonates Inaugurà, també, el cicle sonatístic en 2 moviments

Pren el seu nom de Domenico Alberti 1710-1740, que en va generalitzar l’ús De vegades s’aplica, de manera incorrecta, a altres fórmules similars d’acompanyament WA Mozart Sonata per a piano en do M , KV 545, I © Fototecacat/ Jesús Alises

Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…

S’inicià en la música amb el seu pare, i més tard estudià al Conservatori de Madrid amb R Frühbeck de Burgos composició i R Sainz de la Maza guitarra Residí als Estats Units 1971-84 El 1978 assistí a la primera convenció dels gèneres musicals d’església, a Atlanta EUA El 1979 rebé una beca per a compondre peces inspirades en les ciutats espanyoles Posteriorment, en ocasió d’un homenatge a Rafael Alberti, la Universitat de Saint John’s Queens Nova York li encarregà composicions basades en els seus poemes La novia i Canciones del Paraná Ha escrit música per a tota mena de formacions, si bé la…

Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les seves obres…

S’inicià en el món de la música en l’entorn familiar, vocació que posteriorment refermà estudiant amb els mestres J Albertí i J Balaguer L’any 1935 ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de P Dukas composició El 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica Balear, conjunt instrumental que fou el primer d’aquestes característiques en l’àmbit mallorquí i que dirigí durant quatre anys Fou director també de la banda La Musa, de Selva, i de les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Compositor prolífic, el seu catàleg conté més de 200 obres, entre…

Fou organista de l’església parroquial de San Pedro el Real Sevilla a la segona meitat del segle XVIII, i el 1780 fou nomenat organista suplent de la catedral de Sevilla Molt possiblement tingué contacte amb els cercles illustrats de la Sevilla de l’època Fou un dels primers compositors hispànics que escriví composicions per a pianoforte 1764 Des del 1769 mantingué relació amb la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, per a la qual compongué, entre d’altres obres, les Seis sonatas para clave y fuerte piano , opus 1, que presenten una estructura bipartida lent-ràpid, de textura clara…

Estudià composició amb el mestre Juan Orrego-Salas i amb Gustavo Becerra Posteriorment continuà perfeccionant els seus estudis al Centro de Altos Estudios Musicales, fundat a Buenos Aires per Alberto Ginastera amb el finançament de la Fundació Rockefeller, i també a l’Instituto Di Tella Inicià la seva presència creativa a Xile a la dècada del 1960 al costat de Sergio Ortega, on rebé la influència del dodecatonisme Les seves obres més destacades són Suite Sine Nomine , per a piano 1962, dues sonates per a piano 1963 i 1965, La Ausencia , cicle de cançons 1962, El Hombre Acecha i Los Refranes…

Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals inclogué tota una…

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el …