Resultats de la cerca

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de Falla…

Fou creada el 1974 per un grup d’investigadors i músics Aquell mateix any es creà una junta provisional, que es reuní a la seu de l’IEC del Palau Dalmases i era formada per Ramon Aramon delegat de l’IEC, Montserrat Albet, Miquel Altisent, Francesc Bonastre, Josep Climent, Romà Escalas, Gregori Estrada, Enric Gispert, Manuel Mundó, Miquel Querol i Ireneu Segarra Es procedí a l’aprovació dels primers estatuts i del reglament intern A continuació es feu l’elecció del consell directiu, el qual restà constituït per Miquel Querol president, Miquel Altisent vicepresident, Manuel Mundó…

Formada per dotze músics, és orquestra associada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona El grup està especialitzat en la interpretació de música contemporània Ha participat en nombrosos festivals i cicles de concerts a Espanya i a l’estranger, com la Biennal de Zagreb, el Festival d’Alacant, el Festival d’Holanda, etc

És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil més lligat a…

El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam…

Fill del psiquiatre Joaquim Alier , exiliat a Veneçuela, visqué successivament amb la seva família als Estats Units Nova York, a Austràlia Brisbane, a Nova Guinea i a l’illa de Java El 1951 tornà a Barcelona, on prosseguí la formació musical iniciada amb la seva mare Bé que es matriculà a la Facultat de Medicina, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB i es llicencià en història moderna El 1979 es doctorà per la mateixa institució amb la tesi L’òpera a Barcelona Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII ,…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Té com a funcions principals inventariar la música històrica conservada a Espanya i editar-ne els catàlegs corresponents i prosseguir l’edició de "Monumentos de la Música Española", iniciada per l’Instituto Diego Velázquez També s’encarrega de la publicació de monografies sobre aspectes històrics d’aquest art, d’una biblioteca musical especialitzada, d’un arxiu de fotografies i documents i d’una secció de folklore espanyol, que recull i edita la cançó popular de les diferents regions A més, també organitza cursos i conferències sobre musicologia En l’esmentat Instituto, H Anglès canalitzà i…

La referència més antiga al Misteri és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu Text i música es conserven en un manuscrit o consueta del 1709 de l’Arxiu Municipal d’Elx Ms U-24, que és còpia d’una altra consueta del 1639, idèntica a la que es feu el 1625 per a sotmetre-la a la Inquisició els originals de totes dues s’han perdut El 1632 el Consell Municipal de la vila obtingué del papa Urbà VIII un rescripte que n’autoritzava la representació, no obstant l’abolició decretada pel Concili de Trento de les representacions…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…