Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
tinença d’Alcalatén
Història
Antiga jurisdicció senyorial, coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén.
Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles…
ṣulḥ
Història
A la península Ibèrica i durant la conquesta musulmana, capitulació pactada entre les autoritats islàmiques i els vençuts, per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llurs costums, religió, etc) i propietats.
Al marge d’aquest pacte, basat en el mateix passatge de l’Alcorà 9,29 amb què hom fonamentava el 'ahd, eren establerts imposts territorials i personals
‘Uṯmān ibn ‘Affān
Història
Tercer califa de l’islam (644-656).
Membre de la família omeia i gendre de Mahoma, fou elegit califa en contra dels partidaris d’'Alí Acusat per ‘Ā’iša de nepotisme i malversació dels botins de guerra, fou assassinat per un germà d’aquesta Durant el seu govern fou fixat el text únic de l’Alcorà
Régis Blachère
Història
Islamisme
Orientalista francès.
Director de l’Institut d’Études Islamiques, collaborador de l' Encyclopédie de l’Islam i director de la revista Arabica , és autor d’una Histoire de la littérature arabe des origines à la fin du XV e siècle 1952, d’una traducció francesa de l' Alcorà i d’un Dictionnaire arabe-français-anglais
‘Abd Allāh ibn Buluḡḡīn
Història
Rei de Granada, de família zírida.
Succeí 1073 al seu avi Badis i fou més inclinat a les lletres que a la política Per tal d’aturar l’avanç dels cristians s’alià amb l’emir almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, i aquest acabà apoderant-se de Granada i exiliant-lo al Marroc, on morí Deixà escrits uns comentaris a l’Alcorà i unes memòries
‘ahd
Història
Tractat de pau.
Basant-se en un paràgraf de l’Alcorà 9,29 referent als dimnís, les relacions entre l’islam i els vençuts eren regides sovint per una capitulació suhl o per un tractat de pau 'ahd , bé que també excepcionalment s’arribà a establir una treva hudna El tractat de pau, 'ahd , permetia als dimnís de conservar llurs creences, institucions i propietats en canvi del pagament en metàllic d’un impost personal ǧizya i d’una contribució territorial en espècies harāǧ Un exemple d’aquest tractat és el que tingué lloc entre ‘Abd al-Azīz i Teodomir Tudmir
circumcisió
Història
Excisió total (si és parcial hom l’anomena incisió) del prepuci.
Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres en un sentit socioritual Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu…
àrab
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga.
Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable…
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
© Fototeca.cat
Història
Estadista aragonès, desè comte d’Aranda, marquès de Vilanant i senyor d’Alcalatén.
Després de participar en les campanyes de les guerres de Successió de Polònia 1733-1738 i d’Àustria 1741-1748, viatjà per Europa, on es posà en contacte amb els illustrats i potser amb la francmaçoneria Després fou ambaixador a Portugal 1755 i a Polònia 1759, i el 1762 dirigí la campanya de Portugal Fruit del seu contacte amb Europa fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcora L’any 1763 fou nomenat capità general de València 1763-66 i, després del motí de Squillace 1766, ocupà la presidència del consell de Castella Des d’aquest càrrec dirigí la política,…
Joan Vernet i Ginés
© Fototeca.cat
Història
Arabista.
Doctor en filosofia i lletres 1948, fou catedràtic de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona des del 1954 Membre de número de l' Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1959, de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences de París 1960, de la qual fou vicepresident 1969-72, de l' Real Academia de la Historia , de Madrid 1981 i de l' Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1986 Fou també director d' Índice Histórico Español 1960-63 Membre des del 1978 de la Secció Històrico-Arqueològica de l' Institut d’Estudis Catalans i agregat d’aquest 1980, fou membre…