Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
bescuit
El toro Farnesi bescuit procedent d’Alcora (~1850)
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
aiguamans
Aiguamans d’estil xinès fabricat a l'Alcora (segle XVIII) (l’Alcalatén)
© Arxiu Fototeca.cat
Arts decoratives
Gerra gran, gairebé sempre amb dues nanses; la part baixa és estreta, amb un forat per a adaptar-hi l’aixeta.
Es posava en una fornícula sobre un recipient o pica, que recollia l’aigua per a rentar-se les mans Normalment els aiguamans són decorats Eren usats als menjadors i a les sagristies
fatifat
Islamisme
Nom donat a la primera sura de l’Alcorà.
Significa “la que obre el Llibre”, i es compon de set versets Hom l’empra a l’inici de diverses oracions 17 vegades el dia o recitada independentment, així com en exorcismes i en la confecció d’amulets La forma catalanitzada apareix en una fórmula d’encantament que és emprada sovint en les rondalles mallorquines “Per la fatifat que la mia mare m'ha comanat, i un punt més, que el que ara diré sia ver i veritat que es faci tal cosa"
cúfic | cúfica
Escriptura i paleografia
Dit d’una de les escriptures àrabs usades durant els s. VII-X, de caràcters angulosos i rígids.
Fou emprada en inscripcions sobre fusta i en els primers exemplars de l’Alcorà Posteriorment fou enriquida amb representacions vegetals, que en dificulten la lectura
ṣulḥ
Història
A la península Ibèrica i durant la conquesta musulmana, capitulació pactada entre les autoritats islàmiques i els vençuts, per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llurs costums, religió, etc) i propietats.
Al marge d’aquest pacte, basat en el mateix passatge de l’Alcorà 9,29 amb què hom fonamentava el 'ahd, eren establerts imposts territorials i personals
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants…
ǧinn
Islamisme
Ésser corporal format de flames o de vapor, dotat d’intel·ligència i de sexe i imperceptible als sentits.
D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no
sunna
Islamisme
Costum, capteniment habitual de Mahoma en les diverses circumstàncies de la vida que, llevat de casos excepcionals, té valor de norma per als creients.
Extreta del ḥadīṯ, és considerada com una interpretació autèntica i un complement normatiu de l'Alcorà N'existeixen diverses compilacions i comentaris, i, com el ḥadīṯ , és font del dret musulmà xara
harem
Islamisme
Conjunt de les dones d’un musulmà.
L’Alcorà permet a cada fidel la possessió de quatre mullers legítimes i d’un nombre illimitat de concubines entre les seves esclaves, bé que, en la pràctica, constituïa un privilegi de les classes riques