Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
alfabet
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot…
alfabet fonètic
Fonètica i fonologia
Sistematització gràfica convencional a través de la qual hom intenta de transcriure els trets fonètics de tota mena de locucions fòniques.
Els alfabets fonètics tenen llur origen simultani amb les primeres especulacions foneticoortogràfiques adients Tanmateix, la necessitat d’alfabets fonètics es feu particularment palesa quan foren constatades tantes discrepàncies entre la pronúncia de les llengües medievals i els alfabets de base llatina i ciríllica, sobretot a Europa, que la cultura manuscrita havia imposat Aquesta constatació és el punt de partença que diversifica, de llavors ençà, els camins de l’ortografia i de la transcripció fonètica Ben aviat hom comprengué que cada llengua…
transliteració
Lingüística i sociolingüística
Escriptura dels mots d’una llengua determinada amb els signes d’un alfabet diferent.
A diferència de la transcripció, no vol reproduir pròpiament els trets fonètics, sinó que intenta reproduir l’original, lletra per lletra, de manera que, a partir del text transliterat, si hom coneix els dos alfabets, pot reconstruir la grafia del text original Hi ha diversos sistemes de transliteració L'Organització Internacional per a la Normalització ISO n'ha establerts alguns per a la transliteració a caràcters llatins d’alfabets no llatins grec, ciríllic, àrab, hebreu, etc, generalment seguits en treballs científics Per a l’alfabet ciríllic, l’Institut de…
hindustànic
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què hom designa la lingua franca de l’Índia septentrional abans de la seva partició (1947).
Té dues variants principals, amb alfabets diferents i influències lingüístiques diverses el hindi i l’urdú
alfabet telegràfic
Conjunt de signes cada un dels quals correspon a una lletra o a un número, prou elementals per tal que permetin de transmetre missatges a distància amb dispositius simples.
Els alfabets telegràfics, coneguts també com a codis telegràfics , poden ésser bivalents o trivalents , segons que constin de dos o tres valors, respectivament El més conegut és l’alfabet Morse
khmer
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família monkhmer
.
Parlada a Cambodja, n'hi ha inscripcions del s VIII L’alfabet khmer ha originat els alfabets siamès i laosià, i la seva escriptura és derivada de la de l’Índia meridional La literatura en khmer és poc antiga i no gaire important, per tal com la literatura cambodjana ha estat produïda generalment en sànscrit i en pali
brahmi
Escriptura i paleografia
Escriptura emprada des d’abans del s III aC fins al s V dC per diverses llengües al nord-oest de l’Índia.
Creada, segons la tradició, pel déu Brahmā, és derivada probablement d’un alfabet sud-semític, adaptat posteriorment a les condicions fonètiques de les llengües indoàries es distingeix especialment en el sentit de l’escriptura, d’esquerra a dreta, i en el fet de notar les vocals Ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals estesos per l’Índia i l’Àsia del sud-est
àlef
Escriptura i paleografia
Nom de la primera lletra dels alfabets fenici, hebreu i arameu.
Com a signe numèric equival a la unitat
taxa d’analfabetisme
Educació
Proporció d’analfabets sobre la població total considerada.
Sol ésser donada en percentatge sobre el total de majors de 15 anys i distingeix la població masculina de la femenina El valor és distint per a cada país car no solament el concepte d’analfabetisme i les edats considerades varien d’un país a l’altre, sinó que uns consideren tota la pobla ció, i d’altres només l’autòctona uns consideren analfabets la població no controlada o àdhuc els semianalfabets, i d’altres, no També, una més gran proporció de vells pot donar una taxa d’analfabetisme més alta per un mateix grau d’escolarització Finalment, certs països només consideren alfabets…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que…